FUTBOL CONTRA EL PIRATEIG
La Lliga espanyola compta amb un potent equip de hackers per combatre la pirateria a internet.
“Si veiéssiu l’equip de hackers que tenim us sorprendria. Crec que som els primers que, pels nostres propis mitjans, hem aconseguit lluitar d’una manera efectiva contra la pirateria. Fins i tot hem desenvolupat eines que està utilitzant el Ministeri d’Educació, Cultura i Esport, perquè les hi hem cedit”. Durant una trobada informal que Javier Tebas va mantenir fa poc amb La Vanguardia un dels aspectes dels quals estava més orgullós de la seva gestió era la batalla que havia emprès contra la pirateria.
Perquè més enllà dels seus desacords amb la federació i dels clarobscurs del contracte amb què pretén portar partits de la competició als Estats Units, un dels èxits de la gestió del president de la Lliga és la creació d’aquest departament que combat amb eficàcia webs, comptes en xarxes socials i aplicacions que difonen il·legalment el seu contingut. Es tracta d’un equip propi d’enginyers informàtics i experts en xarxes socials, apps i ciberseguretat del qual no disposa cap altra de les principals lligues i que no només ha generat les seves pròpies eines, sinó que ja presta el seu servei a la Lliga belga.
Accedir a les seves instal·lacions, una gran peixera aïllada a les oficines de la Lliga, és penetrar en una zona restringida. Tret de les visites, acompanyades, només hi poden entrar els membres del departament mitjançant la seva empremta. Amb les seves especificitats, tots els hackers de la Lliga tenen per objectiu revisar els continguts potencialment il·legals detectats i revisats per dos programes propis, diverses eines de les mateixes xarxes socials i pels informes dels 60 col·laboradors que el departament té en altres països.
“No serveix de res trobar continguts difosos de manera il·legal, cal retirar-los amb agilitat i sempre d’acord amb la llei. Aquest és l’objectiu de cada una de les nostres actuacions”, explica el responsable de l’àrea, Emilio Fernández. Per això hi ha un rigorós protocol. La Lliga no pot hackejar webs ni comptes, però sí alertar els seus gestors de la infracció perquè aquests eliminin els continguts, ja que són el que tenen la total facultat per fer-ho.
“A YouTube, on es difonen la major part de continguts il·legals, hem aconseguit que els vídeos es retirin en només cinc segons, una mitjana similar a la que tenim en altres xarxes socials populars com Facebook, Twitter o Instagram gràcies als convenis que hi tenim o per la implementació de les seves pròpies eines antifrau –prossegueix l’explicació el responsable d’antipirateria–. En el cas dels webs o canals de televisió sobre IP el que fem és posar-nos en contacte amb els seus titulars per advertir-los que estan incorrent en un delicte i, si persisteixen, amb els seus servidors o serveis de hosting perquè siguin ells els qui els bloquegin aportant-los un informe complet de l’activitat”. Tot això sense renunciar a la via legal, per més que tant dins com fora d’Espanya resulti confusa i lenta. Poc operativa per respondre a l’àgil i voluble món del ciberdelicte.
Els resultats avalen la feina. Cada jornada de Lliga es difonen sense drets uns 30.000 vídeos de diferent durada i hi pot haver fins a 400 webs emetent continguts, segons les dades que ofereix el mateix Emilio Fernández. Alguns d’aquests vídeos estan gravats pels mateixos aficionats des dels estadis sense cap finalitat delictiva, ni molt menys, lucrativa. Però la Lliga no estableix distincions. “Tot el que passa en un camp de futbol de la Lliga durant 90 minuts té uns titulars i no podem fer excepcions”, respon el responsable del departament als aficionats que han vist com vídeos que havien compartit a les xarxes socials desapareixien.
Des de l’inici de la competició –fins a la jornada passada–, la Lliga ha denunciat 42.957 vídeos i n’ha eliminat un 95,81% després de rastrejar una vintena de xarxes socials que han donat per bones gairebé la unanimitat de les denúncies. Això suposa un increment d’un 4,9% respecte al mateix període de la temporada passada. Així mateix ha denunciat en aquestes jornades 3.867 perfils –un 21,07% més que fa un any–, majoritàriament per l’ús indegut de la marca. La gran majoria també han estat eliminades ja que les plataformes han avalat que els seus usuaris miraven de fer un negoci il·lícit.
Tot i que la principal novetat d’aquesta campanya és la lluita contra les aplicacions mòbils que també difonen continguts. En aquestes vuit primeres jornades la Lliga ha denunciat 537 apps, de les quals 500 ja han estat eliminades. Tenien més de 18,5 milions de descàrregues. Quant als webs amb contingut il·legal, primer cavall de batalla, els indicadors mostren un espectacular descens d’usuaris, des dels 7,3 milions que tenien el novembre del 2015 a Espanya, quan la Lliga va començar la lluita contra la pirateria, fins als 1,7 milions estimats el juliol passat. A tot el món encara són 50,7 milions.
En comparació amb altres sectors, l’èxit de la batalla plantejada pel futbol és notable. L’últim informe de l’Observatori de la Pirateria que elabora la Coalició de Creadors i Indústries de Continguts, referit al 2017, assenyala com el futbol és el que més descendeix en continguts piratejats respecte a l’any anterior (-7,5%). L’informe xifra en 355 milions d’euros el valor defraudat en aquest període. El de la música, les pel·lícules i els videojocs supera amb escreix els 5.000 milions cadascun.
Per això la Lliga ha ofert els seus serveis i, sobretot, les seves eines al Ministeri. Són dos: Marauder i Lumiere. La primera rastreja i geolocalitza infraccions en webs, xarxes socials i apps. La segona obté evidències del presumpte delicte o infracció i fa un informe complet amb identitats i estadístiques. “Els objectius i tempos del Ministeri són diferents dels nostres, però em consta que els expedients per clausurar webs de pirateig ja han passat de l’any als tres mesos”, conclou el responsable d’antipirateria.
El futbol espanyol ha aconseguit plantar cara a la pirateria amb un equip i eines pròpies