Consells al nuvi que dona el sí
Estimat beneït: sense moure un dit i pel teu poc seny –i aquelles coses que et fa la teva nòvia i que tant t’agraden–, estàs en vigílies de comparèixer en un casament que és el teu i en el qual donaràs el sí més influent de la teva vida. El primer sí de milions de sís... –Sí, ho vull! –Vols què? Il·lús, ruc, galifardeu, travessista, babau, boletaire!
La tardor és una estació molt traïdora i la prova és que els refredats es disparen, els paraigües assassins reapareixen i molts homes i dones en la flor de la vida decideixen casar-se just en aquestes dates, quan ni déu no sap si caurà el diluvi universal el dia dels fets i en el cas que això passi sempre tindràs algú a prop–hi ha molt de casat ressentit– que dirà “núvia remullada, núvia afortunada” i a tu que et donin els primers botifarrons. –Sí, ho vull! Els referèndums els carrega el diable i la prova són els casaments, el referèndum més important en la vida de l’home masculí. Quins paranys per garantir l’èxit del sí!
Hi ha molts casaments a la tardor malgrat el temps, potser així el nuvi pateix per la pluja i no per el seu futur
La vagància innata dels paios explica la supervivència dels casaments, ritu que arrenca amb una frase menor:
–Tu no pateixis, ja m’encarregaré jo dels preparatius...
Captiu, desarmat i desprevingut, el nuvi es diu que, total, no hi ha diferència entre viure feliçment solter o feliçment casat.
–Dissabte anirem a una Bridal week a agafar idees, tresor.
Gràcies a la mercadotècnia i la dimensió narcotitzant de l’anglès, tots els nuvis del segle XXI comencen organitzant “una festa senzilla, per als quatre amics” i acaben amb el gran casori encara que per dissimular suprimeixin l’espasa toledana del pastís –desproveït a més d’aquells pisos torre de Babel tan espectaculars– o fins i tot el vals vienès, dansa malèfica que cap home no torna a ballar en la seva vida, per allò de les experiències traumàtiques. –Sí que vull! El nuvi ho vol tot però es conforma amb molt poc a mesura que s’acosta la data, marcada per la incertesa sobre la pluja. Jo crec que si hi ha tants casaments a la tardor és perquè el nuvi estigui entretingut amb les informacions meteorològiques i no li rondin pel cap altres dubtes.
Gràcies als casaments, la gent es permet viatjar a llocs estranyíssims que ni tan sols sap situar al mapamundi, una altra prova irrefutable que casar-se necessita estímuls. Si fos tan bonic, potser enviarien amics, cunyats, companys laborals, sogres i família els contraents a les Bermudes amb tot pagat?
–És vostè un masclista! Els homes es casen perquè volen! Perquè tenen un cor gran! Perquè somien donar el millor de si mateixos a una dona a la qual cuidaran en la vellesa, els dies de grip i els diumenges amb jardí i sense futbol de la resta de les seves vides!