Bilbao, quina enveja

He estat tres dies a Bilbao, convidat per la Cadena Ser, per fer una conferència sobre creativitat als seus clients al magnífic Palau de Congressos Euskalduna, i això m’ha permès, a més, passejar per la ciutat i visitar de nou el Museu Guggenheim. Que bonic que és Bilbao. Que bonics els seus parcs, quin gran ambient als seus bars, quina gentada als museus, quina netedat als carrers, quin respecte dels conductors als passos zebra, quina enveja.

He tingut l’oportunitat de conèixer Andoni Aldekoa, que va ser assessor del malaguanyat alcalde de Bilbao Iñaki Azkuna, l’alcalde que amb el seu càncer a sobre va ser capaç de reconvertir Bilbao en una ciutat esplèndida. Andoni Aldekoa hi va tenir molt a veure. Com a assessor de l’alcalde i conseller delegat adjunt de l’Ajuntament. I també després, com a assessor i director de comunicació del lehendakari del Govern basc. Quan li vaig dir que havia trobat la ciutat preciosa, em va contestar amb una frase que em va impactar: “És que hem tornat a respirar tranquils. Hem tingut un triple oblit: el terrorisme i la violència, la crisi econòmica i el conflicte polític, les ànsies d’independència que es veuen a Catalunya. Ara tots busquem el mateix, el benestar dels ciutadans i l’erradicació de la pobresa”. I a fe meva que ho estan aconseguint. Els meus amics de Bilbao estan orgullosos de la seva ciutat i t’ho diuen. En parlen com nosaltres parlàvem de Barcelona després dels Jocs Olímpics. Quina enveja, una altra vegada.

No dic que no es puguin tenir objectius polítics tan ambiciosos com es vulgui, però no oblidant mai el present, i el present és que les persones volem viure millor, en una ciutat més neta, més cuidada, amb millor ambient personal i professional, amb millors escoles per als nostres fills i millor sanitat per a tothom. Els independentistes i els no independentistes volem tot això i no en un futur incert. Ho volem ara, com també volem que les nostres autoritats solucionin el problema de la pobresa, pròpia i immigrada, ja. Els pobres i els que no arriben a final de mes són els que menys poden esperar.

Pensant només en una Arcàdia feliç, en un nou país meravellós, no es posen els mitjans perquè avui visquem millor, tots. Els independentistes i els que no ho són. Tots tenim els mateixos drets, faltaria més. Demanem això als nostres governants. És la seva obligació i el nostre dret.