Per què a les persones grans els costa més de dormir?
La quantitat necessària de son es manté constant al llarg de la vida adulta. Tanmateix, l’envelliment s’associa amb una reducció en la quantitat i la qualitat del son. Amb l’edat, patim cada vegada més problemes per conciliar i mantenir el son. La fisiologia del son varia segons avancem en la vida fent que l’arquitectura del son es vagi modificant amb l’edat. Per exemple i especialment a partir dels quaranta anys, les ones cerebrals relacionades amb el son profund es van reduint en mida i quantitat d’una manera contínua. Això provoca que el son sigui menys profund i una disminució en el percentatge de son profund, cosa que fa que les persones a la tercera edat siguin més proclius als despertars abruptes.
Els canvis en la nostra fisiologia relacionats amb l’envelliment, que poden anar des de l’organització de les xarxes neuronals fins a la incontinència, provoquen que el son en la gent gran tingui una naturalesa diferent de la dels adults. Les rutines diàries també tenen un paper clau en les diferències en el son amb l’edat. La somnolència diürna provoca que en molts casos les persones grans facin migdiades al llarg del dia. Això provoca que els resulti més complicat agafar el son a la nit. D’altra banda, en moltes ocasions les persones grans es fiquen al llit molt d’hora i això provoca que es despertin quan encara és de matinada sense poder tornar a agafar el son, però havent dormit prou ja.
Malgrat tots els avenços que s’han fet en l’àmbit de la medicina del son, continua sense quedar clar avui dia si les persones grans necessiten dormir menys hores o si, al contrari, tenen una necessitat de son no coberta a causa dels efectes dels processos fisiològics a conseqüència de l’envelliment.