Dijous de glòria
Ada Colau no viu lluny de la Sagrada Família. El monumental temple forma part de la seva carta de paisatges urbans quotidians. Tot i això, tan sols ha posat els peus a l’interior de la basílica en una ocasió, obligada per una tràgica circumstància, els atemptats del 17 d’agost. Va ser un diumenge, tres dies després de la matança de la Rambla, per assistir a la missa solemne en memòria de les víctimes.
Que jo recordi, l’alcaldessa no ha manifestat mai aquesta animadversió que molts barcelonins expressen cap a aquesta icona de la ciutat que desperta passions entre els milers de visitants (més de 4,5 milions l’any passat) que paguen una entrada –no precisament barata– per extasiar-se davant l’espectacle d’arquitectura/enginyeria que brinda la interpretació de l’obra de Gaudí. Colau tampoc no sembla una gran entusiasta de la Sagrada Família, però no seria estrany que es convertís a la seva fe quan, ben aviat, visiti les entranyes de la moderna catedral amb els responsables de la construcció.
L’acord entre l’Ajuntament i la Sagrada Família, presentat dijous després de mesos de negociacions que els advocats de les dues parts no van tancar fins a la nit anterior, és una excel·lent notícia per a la ciutat. I el que crida l’atenció és que una situació anòmala que s’ha prolongat durant 133 anys (l’única llicència d’obres del temple la va concedir l’Ajuntament de
Crida l’atenció que una alcaldessa que és poc de missa sigui la que ha tancat l’acord amb la Sagrada Família
Sant Martí de Provençals el 1885) estigui a punt de resoldre-la una alcaldessa que fa bandera del laïcisme més radical i que compta en el seu equip amb algun anticlerical indissimulat.
La tinenta d’alcalde d’Urbanisme, Janet Sanz, ha enganxat un altre gomet al seu full de serveis: Pla Especial Urbanístic d’Allotjaments Turístics, Espai Barça, obligació de cedir el 30% de les noves promocions immobiliàries a habitatge social, aquesta mateixa setmana la nova contracta de la neteja, Sagrada Família... Es podrà aplaudir, o es podrà estar totalment en desacord amb les normatives que ha negociat i aprovat, però ningú no podrà discutir-li la seva habilitat per tancar carpetes que semblaven impossibles de tancar. En aquest cas, l’acord és favorable per a Barcelona perquè la Sagrada Família contribuirà, com no ho ha fet mai, a millorar alguns aspectes de la gestió de la ciutat. I també és beneficiós per al govern municipal perquè demostra que és capaç d’aparcar aquells prejudicis que, de vegades, constrenyen la seva actuació.
Els grups de l’oposició, que han mig criticat el pacte de dijous sense fer massa soroll, tenen raó quan afirmen que queden molts dubtes per resoldre, entre ells el de l’afectació dels habitatges que s’hauran d’enderrocar en cas que la façana de la Glòria, al carrer Mallorca, s’estengui amb una gran escalinata en direcció cap a la Diagonal. Però també és cert és que, fins ara, cap govern municipal, tot i que l’alcalde Trias va començar a estudiar la manera de clavar-hi les dents, no s’havia atrevit a rosegar un os tan dur.