Posar portes al bosc
El Consistori de Campelles restringeix l’entrada dels cotxes als senders per combatre l’incivisme i les destrosses que causen alguns boletaires
Al migdia, al camí que porta al refugi del Pla de Prats, situat a més de 1.500 metres d’altura a Campelles (Ripollès), no hi cap ni un cotxe més. Una quarantena de vehicles estacionen en aquest aparcament però també as marges dels camins. L’anar i venir d’automòbils per les pistes forestals d’aquest municipi amb gran tradició boletaire és constant els caps de setmana d’octubre, el mes per excel·lència dels bolets. Enguany l’atrafegament s’ha notat molt abans. “El 15 d’agost ja teníem bolets”, expliquen dos veïns. I no tots els visitants tracten la natura amb el respecte que es mereix. “Hi ha gent que furga i destrossa els bolets, que tiren escombraries a terra i fins i tot he arribat a veure una torradora sota d’un arbre”, explica l’alcalde, Joan Dordas.
Posar límit a conductes incíviques com aquestes i filtrar els visitants va ser l’objectiu de la mesura pilot impulsada pel Consistori fa tres anys, que restringeix l’accés amb vehicles a una de les pistes forestals. Un senyal de prohibit el pas excepte vehicles autoritzats filtra els cotxes que poden accedir per un camí que duu cap a un avetar, on en anys bons hi ha una gran quantitat de bolets. Un carnet, previ pagament de 30 euros a l’Ajuntament, identifica tots aquells automobilistes que sí que estan autoritzats a circular pel sender. Per als veïns de Campelles, el carnet és gratuït. La norma no afecta els que van a peu, que tenen llibertat total de moviments.
L’alcalde assegura que la norma “no té afany recaptatori”, sinó que s’ha adoptat per “respecte a la natura” i no descarta fer-la extrapolable l’any que ve a les més de 2.000 hectàrees de bosc del municipi. La iniciativa rep més elogis que crítiques per part dels boletaires. “Em sembla bé, vindria només la gent que estima la natura”, explica Jesús Peral, de Vic, que acompanyat del seu net, ens ensenya un cistell gairebé buit. “Només hi hem trobat tres rovellons. Hi ha més gent que bolets, de vegades això sembla la Rambla”, explica l’avi. El municipi, que només té 160 empadronats i 50 residents habituals, pot arribar a rebre més mil boletaires en un cap de setmana i les pistes forestals, més de 600 vehicles.
També veuen de bon ull la iniciativa en David i en Rafa, del Maresme, que a mig matí tornen a casa amb uns cistells bastant plens. “És una bona manera d’evitar la massificació, a més hi ha molta gent que destrossa la muntanya”, expliquen. No tots opinen igual. “El bosc és de tothom”, afirma Cosme Abascal, que veu el carnet del tot innecessari. Carmen Aguilar, una veïna de Cerdanyola del Vallès, considera que els diners recaptats haurien de revertir al bosc, a col·locar papereres, contenidors, cosa que ara per ara a Campelles no hi ha. L’alcalde explica que els diners recaptats van destinats a mantenir les pistes forestals.
Els boletaires més assidus han observat els últims anys la degradació de la muntanya. “Des que alguns programes televisius van posar de moda els bolets, això ha anat a pitjor”, diu Tomàs Garcia, de Granollers. Considera que iniciatives com la de Campelles ajudaran a “evitar l’incivisme”, tot i que diu que la iniciativa requereix un cos de forestals estable que la faci complir, com passa per exemple a Sòria, província pionera en la regulació de recol·lecció de bolets a Espanya. El 2003 els forasters que volen buscar bolets a Sòria han de tenir un permís especial pel qual paguen 5 euros, que els permet agafar fins a cinc quilos de bolets durant dos dies consecutius. Una mesura que van adoptar per lluitar contra grups organitzats, les males praxis de collita i per repercutir en l’economia d’aquestes zones rurals, segons explica José Antonio Vega, tècnic de muntanyes de Sòria.
De moment, els Mossos d’Esquadra i els agents rurals són els encarregats de sancionar els que circulen per la via restringida a vehicles autoritzats, tot i que el Consistori no descarta contractar un cos de forestals propi perquè persegueixi més de prop les conductes incíviques. Les multes arriben als 300 euros.
Campelles ha obert el camí, però no serà l’únic municipi que posarà portes al bosc. Gombrèn, també a la comarca del Ripollès, preveu implantar un carnet, renovable cada any, per accedir al 60% dels seus boscos l’any que ve. El Consistori estudia la possibilitat de fer pagar entre 5 o 6 euros. L’alcalde, Eudald Picas, afirma que la mesura contribuiria a lluitar contra el que ell anomena “vandalisme ecològic”.