“A Espanya si ets cantant sembla que no puguis fer res més”
En el tercer any com a membre del jurat de Tu cara me suena (Antena 3), Chenoa torna a entrar cada setmana a la pantalla petita mentre continua de gira amb +Humana, que ahir va arribar a Girona. La cantant, sorgida de la primera fornada d’Operación Triunfo, ja té 17 anys de carrera no només musical sinó també televisiva. “No em tanco a res”, diu la polifacètica artista quan se li demana per futurs projectes.
Està contenta de tornar a formar part de la família de Tu cara
me suena?
Sí, trobava molt a faltar els meus companys del jurat, i Manel Fuentes, esclar.
Quins concursants veu amb més opcions aquesta temporada?
A mi m’encanta Brays Efe, que té una llibertat interna que m’al·lucina. Quan l’any passat va venir de convidat per imitar Paloma San Basilio em va enlluernar la manera com li va agafar l’esperit i no el va deixar anar. Aquestes coses m’agraden molt en les imitacions perquè jo no sé imitar. En aquesta temporada crec que també ens donarà molt de joc María Villalón, Anabel Alonso i José Corbacho, que ja ho va demostrar quan va fer de Mario Vaquerizo el curs passat. Un dia que no oblidaré...
Per què?
Corbacho es va ficar tant en el paper que va pujar a la taula del jurat, va trencar un got i em va fer un tall en un dit que vaig portar embenat un temps.
Li deu tenir votada?
No, però té moltes possibilitats de 4 o 5! Bromes a part, intentaré ser professional i coherent com sempre.
No li fa pudor haver de valorar professionals com Carlos Baute o Soraya?
No, perquè venen a divertir-se; és a dir, dins la professionalitat que tenen i que evidentment és amb la carta més potent amb què competeixen, jo tinc també el meu paper, que és ser jurat. Cadascun de nosaltres està molt situat al seu lloc des de l’afecte i la feina. Ja porto dues edicions en què no he estat gens ofensiva, al contrari. Tot i que, esclar, si poses una nota, algú es pot enfadar. Va passar amb Diana Navarro, per exemple, però després ho vam arreglar. No treballo amb maldat; puc tenir més o menys caràcter, però poc més.
Potser a algun concursant li agradaria veure-la a vostè sobre l’escenari del programa...
En el moment que em posiciono com a jurat i que aviso que no sé imitar, ja no tinc res més a dir. Ja fa 17 anys que estic en aquest món i tinc una mica experiència.
I en paral·lel continua a Zapeando (La Sexta).
Sí, i encantada de ser-hi. Per a mi està sent una de les escoles televisives més importants perquè és una feina coral en què hem de donar-nos tots peu. Al principi em sentia molt tensa, però he anat aprenent molt, sobretot al costat d’Anna Simon, amb qui m’avinc.
Què li ha costat més en aquest espai?
Sortir de la meva zona de confort. Però cal fer-ho, perquè si no, no avances. El que sé fer ho continuo fent, com els concerts o gravar nous discos, però també em ve de gust la faceta televisiva. M’han parit a la televisió.
I es veu presentant algun dia un programa?
No em tanco a res. I si m’oferissin una pel·lícula o una sèrie també intentaria fer-ho. No tinc cap límit. Hi ha un format de celebrity als Estats Units que funciona molt millor i en què si ets cantant pots fer el que et doni la gana. A Espanya està costant més, però ja ens permeten una mica més de flexibilitat. Ja no és aquell “Ah!, fas televisió perquè no et funciona la música”. “No senyor, soc polifacètica: tinc dos concerts aquesta setmana i entre tots dos gravaré un programa de televisió”. És una opció de vida i a partir d’aquí et responsabilitzes. Presentar? Sí, ho faria, però com que tinc molta personalitat se’m notaria molt encotillada si em manipulessin gaire perquè no sé mentir.
Quin format li agradaria?
Qualsevol menys esport, que no hi tinc gens de traça.
I en quina pel·lícula o sèrie li agradaria actuar?
Almodovariana segur.
Quan va sortir d’Operación
Triunfo, pensava que la seva carrera professional seria només musical o ja intuïa que podria ser més polifacètica?
Vaig començar amb 16 anys. Ara en tinc 43. Fa uns anys estava molt contenta amb la música, però també volia poder fer alguna cosa més. Se’n diu evolució.
Hi ha artistes, però, que només volen cantar.
Depèn d’on desenvolupis la carrera artística et donen mes opcions o menys. Espanya és un lloc on si ets cantant, ets cantant, i sembla que no puguis fer res més. Fins que no han arribat formats televisius que venen de fora, no ens han donat l’opció, sense deixar de ser cantants, de poder fer alguna cosa diferent. A partir d’aquí, que et donin l’oportunitat. Després has de pencar, que som molts. Sempre dic que això és una cursa de fons. He tingut moments en què pràcticament he desaparegut de la vida pública i d’altres en què sembla que estigui a tot arreu.
Li agradaria participar d’alguna manera en la nova etapa d’Operación Triunfo ?
Sí, però no puc dominar-ho tot alhora. I em va saber greu que la temporada passada es malinterpretés quan vaig dir que no veia el programa perquè a aquella hora dormia. No hi havia cap doble sentit; és que havia de dormir perquè a les sis del matí m’aixecava per anar a treballar. Segueixo OT sobretot a través de les xarxes socials però no puc veure-ho en directe, això és tot. No menysprearé mai el format que m’ha parit professionalment parlant. A més, avui dia encara tinc molt contacte amb Àngel Llàcer, Noemí Galera, Poty i molta gent més. I, a més, ningú no em podrà treure que jo vaig ser OT1.
En el seu tercer any com a jurat de ‘Tu cara me suena’ continua combinant la carrera musical amb la televisiva 17 anys després d’‘OT’