Obert a la modernitat; veu dels senseveu
L’Església té des de diumenge passat dos sants més: el papa Pau VI, Giovanni Battista Montini (18971978), i l’arquebisbe Óscar Arnulfo Romero (1917-1980), servidor dels pobres i màrtir. Ells dos concreten i encarnen la figura del sacerdot mestre i pastor, compromès amb el seu poble i servidor dels germans, que va dibuixar el concili Vaticà II.
Sant Pau VI va ser papa durant 15 anys (1963-1978) i va esdevenir el continuador i el qui va dur a bon port el concili convocat per sant Joan XXIII. Sempre va tenir una gran sensibilitat pels laics cristians, pels obrers i pels homes de la cultura i del compromís social i polític. Ordenat sacerdot als 22 anys, va estar després a la secretaria d’Estat del Vaticà durant 30 anys, fins que el 1954, va ser enviat d’arquebisbe a Milà i poc després va ser fet cardenal. Allà va ser conegut aviat com a arquebisbe dels pobres, per la seva amistat amb els treballadors de les fàbriques que visitava. Quan va ser elegit papa (21/VI/1963) va prendre el nom de Pau, i aviat va renunciar simbòlicament a la tiara, que va subhastar entre els pobres, cosa que indicaria l’estil del seu pontificat.
“El Papa de la modernitat”, com l’ha definit Bergoglio, ens va donar la reforma litúrgica i grans encícliques i exhortacions magisterials sobre el diàleg, el progrés dels pobles i la sol·licitud pels pobres, l’amor a la vida i a la família segons els designis de Déu, l’anunci joiós de l’Evangeli, el celibat, l’alegria cristiana i el credo renovat del poble de Déu. Va visitar tots els continents, va reformar i internacionalitzà la cúria, va treballar molt per l’ecumenisme, va donar empenta al sínode de bisbes i en darrer terme a l’Església de comunió i de servei que el Vaticà II havia reclamat. Un home de finesa i de gran intel·ligència, d’escolta humil, de serenor interior, d’amor incondicional a Crist i a l’Església. Ens va ensenyar a estimar i a patir per l’Església, i a servir la humanitat, ja que va sofrir molt a causa de les crisis de tota mena en el postconcili.
Sant Romero d’Amèrica és el primer arquebisbe màrtir d’aquest continent. Ordenat prevere a Roma (1942), va ser pastor de parròquia, secretari de la Conferència Episcopal i el 1970 bisbe auxiliar de Sant Salvador, amb el lema “Sentir amb l’Església”. Li costava adaptar-se a les directrius pastorals renovadores, i va ser nomenat bisbe de Santiago de María el 1974. Allà va començar a enfrontar-se a la dura realitat de la injustícia social, especialment després de l’assassinat d’uns camperols. El 1977, Pau VI el va elegir com a arquebisbe de la capital. S’incrementaven el clima de violència, les persecucions i arbitrarietats del Govern i l’Exèrcit, i l’opressió del poble senzill. L’assassinat del P. Rutilio Grande al cap de poc, li va desvetllar coratge i valentia per la defensa dels drets humans, dels pobres i dels oprimits. S’ha parlat d’ell com d’un revolucionari de l’amor cristià i un defensor dels pobres, “veu dels qui no tenen veu”. Divulgava l’Evangeli i la doctrina social de l’Església a través de les seves homilies radiades, que es van fer molt famoses, en què condemnava els assassinats i les tortures, i exhortava el poble a treballar per la pau, el perdó i la justícia. Va aconseguir gran ressò mundial però també es va guanyar la difamació i l’odi de membres de l’oligarquia salvadorenca, del Govern i l’Exèrcit. Va ser assassinat durant la missa el 24 de març del 1980. Volia una Església pobra que prediqués el regne i que apostés pels desheretats de la terra. Deia: “Una Església que no crea crisi, un Evangeli que no inquieta, una paraula de Déu que no aixeca polseguera, una paraula de Déu que no toca el pecat concret de la societat on s’està anunciant, quin Evangeli és aquest? Consideracions pietoses molt boniques que no molesten ningú, i així voldrien molts que fos la predicació”.
Dos nous intercessors que ens ajuden a encertar el camí del compromís evangèlic “inquietant”, perquè l’Església visqui i prediqui amb més coherència l’Evangeli de Jesús i practiqui l’opció preferencial pels pobres.
Sant Pau VI i sant Romero d’Amèrica representen el compromís amb el poble que marca el Concili Vaticà II