Rubi torna al lloc del miracle
L’Espanyol visita un Osca que va inspirar el seu renaixement
“Rubi no seria a la banqueta de l’Espanyol si no hagués aconseguit l’ascens amb l’Osca”. Les paraules, pronunciades a cop calent per un membre del consell d’administració blanc-i-blau, no són per si mateixes una gran revelació, però sí que reflecteixen en bona mesura com es va gestar la contractació del tècnic, amb qui el club no va començar a negociar fins que l’Osca va ser, efectivament, un equip de la Lliga Santander per primera vegada en la seva història. Perquè Chen Yansheng, president i propietari de l’Espanyol, difícilment hauria donat el vistiplau a Rubi si no hagués aconseguit el miracle de l’Osca per bé que era el principal candidat d’Òscar Perarnau, la seva mà dreta a l’àrea esportiva.
Avui el tècnic torna al lloc del miracle, comparable a la Premier que va conquerir un Leicester amb qui ningú comptava. O encara més, ja que la temporada passada l’Osca partia amb un dels pressupostos més baixos de la Lliga 1 2 3. Tot i això, l’arribada de Rubi ho va canviar tot.
Amb veu i vot a la configuració de la plantilla blaugrana, el tècnic va avalar l’aposta del club per portar endavant les principals vendes de la seva història. L’Osca va traspassar Samu Saiz al Leeds United per 3,5 milions d’euros, i Herrera, a l’Osasuna per 300.000 euros. Per a un club amb uns ingressos de 5,5 milions, aquestes operacions van significar més que la venda de Gerard Moreno que l’Espanyol va dur a terme en la pretemporada. Tot i que la clau van ser els reforços, en què el club tampoc no va invertir els seus ingressos. A penes els 400.000 euros que va costar Gallar, una aposta de Rubi com ho van ser els cedits Remiro, Àvila, Rescaldani, Luso i, sobretot, el Cucho Hernández. “El club fa tot el que pot i estic molt content amb la plantilla que tinc”, va dir el tècnic quan es va tancar el mercat. Una declaració pràcticament calcada a la que va pronunciar a Cornellà en la primera valoració del seu nou equip.
Tots van ser fonamentals per a l’ascens. Seguint el paral·lelisme, Borja Iglesias, a qui Rubi va conèixer bé en la seva travessia per Segona, seria l’equivalent a l’ariet colombià, que va explotar a Osca. També van ser fonamentals els dos reforços que va demanar i va aconseguir a la finestra d’hivern: el porter Santamaría, que va cobrir la posició de Remiro, i especialment el migcampista que va portar de l’Sporting, Moi Gómez, que ho va jugar pràcticament tot durant la segona part de la temporada. Tots dos van arribar de franc. A l’Espanyol encara no hi ha un paral·lelisme, però tot arribarà, ja que Rubi no menysprea aquest mercat.
El que sí que ha estat idèntic a El Alcoraz i a Cornellà ha estat el discurs d’optimisme i confiança del tècnic, la seva capacitat per recuperar jugadors sense aspiracions quan va aterrar a tots dos vestidors i la seva decidida aposta per un joc ofensiu i descarat. “Serà un partit realment especial, però quan comenci no hi ha més històries –va assenyalar ahir el tècnic–. Hem de guanyar per acabar amb el discurs de l’assignatura pendent i no sé si la millor, però la primera oportunitat és aquesta”.
Serà un partit realment especial per a aquest quadre tècnic, però quan comenci no hi ha més històries”
Hem de guanyar per posar fi al discurs de l’assignatura pendent i aquesta és l’oportunitat”