La indústria pateix pels costos de l’electricitat
“Som industrialment vulnerables”, diuen els grans consumidors
L’última setmana ha estat intensa en males notícies per a la indústria espanyola. Diverses multinacionals han anunciat el tancament de plantes i algunes, com la nord-americana Alcoa, han provocat fins i tot una vehement reacció política, dels governs de Madrid i de les autonomies afectades (Astúries i Galícia en aquest cas). Alcoa ha decidit tancar dues de les seves tres fàbriques espanyoles, fet que suposa suprimir 700 llocs de treball, i ho atribueix en gran part a la pujada dels seus costos energètics.
La inquietud és gran ja que coincideix amb una onada de tancaments de fàbriques. Entre ells el de mexicana Cemex –prescindeix de dues de les seves set plantes–, que també posa de manifest els costos energètics, tot i que també és conegut que a Espanya sobren instal·lacions productives i capacitat de produir ciment ja que el seu consum continua gairebé a la meitat del que va ser abans de la crisi. Abans, i per altres motius, hi va haver el tancament de la danesa Vestas a Lleó, on dona feina a 372 persones.
I una altra incertesa enorme se centra en la planta de Ford a Almussafes, després que el fabricant dels Estats Units anunciés una revisió en profunditat del seu negoci a Europa. A Catalunya s’espera que Nissan trobi una solució per a la seva infrautilitzada planta barcelonina.
El de l’automòbil és un dels sectors més sensibles als costos energètics, com admet el professor d’Eada Joan Tarradellas, que assenyala que “el cost de l’energia ha pujat una mitjana d’un 20% en un any i això està perjudicant molt les químiques, molts proveïdors d’automoció, la siderúrgia i la metal·lúrgia en general”. Els grans consumidors han donat la veu d’alarma, però el problema també afecta amb cruesa un bon nombre de pimes. Proteccionisme a part, l’energia seria ara per ara l’aspecte més negatiu de la competitivitat industrial.
Després de l’esclat del conflicte d’Alcoa, diverses associacions sectorials, des de l’automoció, la siderúrgia, les papereres o els grans distribuïdors d’Anged, han fet crides reclamant mesures per abaixar el cost de l’electricitat. També ha entrat en el debat Juan Rosell, president de la CEOE, que defensa una rebaixa de primes i impostos per poder ajustar més bé la factura elèctrica als costos de generació i distribució. Segons Rosell, les comparacions internacionals deixen clar que a Espanya l’electricitat “és més cara”.
“El referent industrial europeu és Alemanya i allà els costos són més baixos”, destaca Fernando Soto, director general de l’Associació Espanyola d’Empreses amb Gran Consum d’Energia (AEGE). Són les anomenades indústries electro-intensives (siderúrgiques, metal·lúrgiques i químiques) en les quals l’energia representa aproximadament un 50% dels seus costos, molt per sobre de la mà d’obra. Per tractar-se de grans
Automoció, químiques, siderúrgiques i grans magatzems demanen rebaixar els preus
clients, paguen preus més baixos que la resta de consumidors. “Però encara amb el descompte, el sobrecost del nostre subministrament elèctric és d’un 30% en comparació amb Alemanya”, afirma Soto, que reclama una reforma a fons del sistema de fixació dels preus a Espanya, la qual cosa inclou peatges, despeses per emissions de CO2 i una altra sèrie de conceptes que compliquen la factura. “Som industrialment vulnerables”, insisteix Fernando Soto.
Pel Govern, tot i això, el cas Alcoa no es pot atribuir als costos de l’electricitat, sinó a altres problemes estructurals de l’empresa. Des del Ministeri per a la Transició Ecològica que dirigeix Teresa Ribera s’insisteix que aquesta empresa s’ha beneficiat de bonificacions en aquests costos que sumarien 1.000 milions d’euros en els últims deu anys, gràcies a les anomenades subhastes d’interrompibilitat, el sistema que permet pagar menys a les empreses que accepten que se’ls talli el subministrament per necessitats del sistema elèctric.