Els temes del dia

La decisió del Tribunal Suprem de postergar la sentència definitiva sobre les hipoteques, i la constatació que la regió de la Mediterrània està patint els embats del canvi climàtic amb més ferocitat que les altres zones del globus.

CALDRÀ esperar almenys fins al 5 de novembre –dues setmanes més– per conèixer la decisió final del Tribunal Suprem respecte a qui ha de pagar l’impost de les hipoteques: els deutors o els creditors (cosa que en no pocs casos equivaldria a dir els clients o la banca). La notícia d’aquesta demora va causar ahir una inquietud afegida en un procés que ja n’ha motivat massa. Carlos Lesmes, president del Suprem, havia convocat d’urgència els magistrats de la Secció Segona de la Sala Contenciosa que dijous van dictar la sentència segons la qual era el creditor, i no els deutors, qui s’havia de fer càrrec de les despeses de l’impost d’actes jurídics documentats en la firma de la hipoteca. També va convocar els de la Sala Tercera, que després la va suspendre temporalment. Però al cap de poc es va saber que no hi hauria decisió fins al dia 5. Per tant, durant les dues properes setmanes, els bancs tornaran a córrer el risc de revessos borsaris, les operacions hipotecàries romandran paralitzades i els clients continuaran immersos en la incertesa. En suma, la sensació d’inseguretat jurídica es mantindrà més enllà del que seria desitjable. Tot això, en el supòsit que les noves reunions al Suprem siguin més fructíferes que la d’ahir i es pugui consensuar un acord que aclareixi les incògnites.

Tot en aquest cas ha evolucionat de manera preocupant. Primer va ser la sentència de dijous, que va provocar alegria entre molts dels tenidors d’hipoteques que hi ha a Espanya. Però tan sols 24 hores després, i al cap de poc que la banca tingués una patacada important a la borsa, l’Alt Tribunal va anunciar que paralitzava tots els recursos plantejats pels clients i que es disposava a estudiar si confirmava o no la seva decisió de dijous. Aquesta excepcional manera de procedir va causar decepció entre els titulars d’hipoteques i desconcert en mitjans bancaris i borsaris. Però hi va haver una cosa encara pitjor: l’argumentació del Suprem per revisar la seva decisió de dijous, que posava èmfasi en l’“enorme repercussió econòmica i social” de la sentència. Perquè és tan cert que l’impacte d’aquesta decisió podia reportar a la banca un cost de milers de milions com que l’argumentació va ser interpretada per alguns com el fruit de pressions bancàries sobre la judicatura. No estem afirmant ni deixant d’afirmar que aquestes pressions es produïssin. Simplement volem assenyalar que la impressió causada per la rectificació davant el conjunt de la ciutadania d’aquest país no figura precisament entre les que contribueixen a consolidar la confiança en les institucions.

L’enrenou causat per aquesta correcció ha tingut conseqüències. Jutgesses i Jutges per la Democràcia, que agrupa la judicatura progressista, ja ha sol·licitat la dimissió de Luis María Díez-Picazo, president de la Sala Tercera del Suprem, a qui fa responsable d’haver posat en dubte la imparcialitat i la independència dels jutges. Però potser el principal dany causat per aquest embolic és el relatiu a la confiança ciutadana en la justícia. Cada any es concedeixen a Espanya prop de 300.000 hipoteques, un producte que, a més, ha estat a l’ull de l’huracà de la crisi dels últims deu anys: l’impagament ha desencadenat gravíssims contratemps econòmics a moltes famílies. Pensem que tots els agents implicats en la gestió d’un material tan sensible han d’extremar el zel professional. I pensem que el Suprem podia i havia d’haver actuat amb més prudència en aquest assumpte.