La Vanguardia (Català-1ª edició)
El retorn de Piñera
L’antic president de Xile, amb tots els sondejos a favor, es disposa a tornar al palau de la Moneda amb una agenda liberal
Quan entres a Xile per carretera des de l’Argentina, el Perú o Bolívia el canvi és notori. El cotxe passa de circular per vies rugoses, plenes de forats i mal senyalitzades a moure’s per vies homologables en qualsevol territori de la UE. Els veïns de la regió envegen Xile per l’estabilitat econòmica que han aconseguit amb els governs posteriors a la sagnant dictadura de Pinochet (19731990) però, tot i això, els xilens estan desencisats. I tanmateix, encara que sembli una contradicció, una àmplia majoria es disposen a ratificar el seu conservadorisme a les presidencials d’avui.
El refrany de més val boig conegut es pot aplicar al fet que el favorit sigui l’expresident i opositor de dretes Sebastián Piñera (2010-2014), a qui l’última enquesta difosa, feta a finals d’octubre per Cadem, atorgava el 43% dels vots en la primera volta. Insuficient per ser proclamat president avui, però amb moltes probabilitats d’imposar-se en la segona volta del 17 de desembre, perquè dobla en intenció de vot un dels dos candidats oficialistes, el senador progressista Alejandro Guillier, amb el 21%. La tercera candidata a les enquestes, la periodista Beatriz Sánchez, representa l’esquerra més radical, amb el 14%.
Els xilens progressistes estan desencisats amb els polítics tradicionals, incloent-hi la presidenta socialista Michelle Bachelet, que el 2013 va obtenir el seu segon mandat amb un 62% dels vots i ara només té un 35% d’aprovació. Malgrat la intensa oposició interna en la coalició centreesquerrana governant, Bachelet va aconseguir tirar endavant, tot i que diluïdes, algunes promeses de campanya, que per primera vegada qüestionaven amb força el model neoliberal instal·lat per la dictadura i consolidat per un pacte tàcit entre l’esquerra i la dreta.
Bachelet va aconseguir que el Parlament aprovés una reforma laboral i una altra de tributària, en clau progressista, a més d’iniciar el reclamat accés a la gratuïtat en l’educació pública universitària, i d’aconseguir una llei de l’avortament de mínims que va fer que Xile abandonés la reduïda llista de països on la interrupció de l’embaràs està prohibida en qualsevol supòsit.
Però malgrat aquests avenços els xilens estan a punt de donar l’esquena a Guillier, avalat tàcitament per Bachelet, a causa dels casos de corrupció que afecten el Govern, incloent-hi un pelotazo immobiliari que manté processada la nora de la mandatària. Els ciutadans encara confien menys en Carolina Goic, candidata de la Democràcia Cristiana (DC), que amb el 5% a les enquestes es presenta per primera vegada dividint el vot oficialista.
La dispersió del vot centreesquerrà, opció a què s’adscriuen sis dels vuit candidats presidencials, és clau per a la probable victòria de Piñera, així com la desmobilització general dels votants desencisats, perquè des del 2012 la participació va deixar de ser obligatòria i es preveu que avui no superi el 50%.
D’altra banda, els sondejos sociològics indiquen que, a més d’aquest desencant, també hi ha bona part de conformisme entre el que a Xile es coneix com a “classe mitjana aspiracional”, formada per ciutadans de classe baixa que han aconseguit prosperar en aquests anys i ara opten per conservar el seu incipient estatus votant un conservador com Piñera, malgrat les àmplies desigualtats que encara amaga la societat del jaguar de Llatinoamèrica.
Als 67 anys i malgrat estar tocat per alguns escàndols de corrupció, igual com els seus correligionaris, Piñera aspira a tornar a ocupar el palau de la Moneda com a millor garant d’aquella estabilitat econòmica. El 2014, amb un agredolç 50% d’aprovació i un cop convertit en el primer mandatari de dreta després de la dictadura, va cedir el poder a una Bachelet que arrasava a les urnes perquè la societat reclamava una transformació progressista que ara qüestiona. Com ja va fer quan va aconseguir el seu primer mandat, el multimilionari Piñera promet apartar-se dels seus negocis per centrar-se a governar el país, partint d’un programa electoral ambigu que, si bé no qüestiona el model econòmic, podria modificar algunes de les tímides reformes de Bachelet.
D’altra banda, Guillier, de 64 anys, es presenta com a continuador del llegat Bachelet. És independent, però fa quatre anys va obtenir un escó de senador pel Partit Radical Socialdemòcrata, integrant de la coalició governamental. Fins aquell moment Guillier era un popular i influent periodista televisiu.
També Beatriz Sánchez, de 46 anys, és periodista i és la candidata dels sectors més inconformistes de l’esquerra, que reclamen canvis més profunds i estan encapçalats pels antics líders dels moviments estudiantils que fa més d’una dècada van iniciar les protestes per aconseguir la gratuïtat de l’ensenyament universitari.
Piñera dobla en intenció de vot el segon candidat i podria ser president el 17 de desembre