La Vanguardia (Català-1ª edició)
Trump redobla la guerra a la Xina
Washington imposa sancions comercials i Pequín amenaça amb represàlies
“Aquest és el primer de molts més”, va advertir ahir Donald Trump, a l’estampar la firma en el memoràndum presidencial pel qual els Estats Units imposaran aranzels per valor de 60.000 milions de dòlars a les importacions de la Xina per contrarestar la seva suposada competència deslleial i el robatori massiu de tecnologia i propietat intel·lectual. “La Xina no es quedarà de braços plegats”, va avisar el primer ministre, Li Keqiang, que va demanar als EUA que no reaccionin “a cop d’emocions” perquè l’enfrontament entre els dos països “no beneficiarà ningú”; “prendrem totes les mesures que siguin necessàries per defensar els nostres interessos”.
A falta de concretar-se la resposta xinesa, el moviment dels Estats Units és el primer capítol d’una guerra comercial entre les dues potències econòmiques més importants del món, un conflicte que nombrosos economistes temen que desbarati la recuperació global. El Dow Jones va tancar ahir amb una caiguda del 2,8% després de coneixe’s la notícia encara que per a alleujament de la resta del planeta, Washington ha rebaixat l’abast de la seva ofensiva: el responsable de Comerç Exterior, Robert Lighthizer, va anunciar que han suspès l’aplicacions d’aranzels a les importacions d’acer i alumini d’altres socis comercials, mentre negocien possibles acords. Entre ells hi ha els països de la Unió Europea, el Canadà, Mèxic, Austràlia, l’Argentina i el Brasil.
La guerra de Trump se centra finalment a la Xina, el país que es responsabilitza de l’excés d’acer als mercats mundials i el seu rival més gran al terreny tecnològic.
Si amb els aranzels a l’acer i l’alumini es volia corregir “problemes del passat”, amb la decisió d’ahir se’n volen prevenir altres de futurs, va defensar el secretari de Comerç, Wilbur Ross, a l’explicar la decisió, que es basa en la legislació comercial dels Estats Units.
En la compareixença davant la premsa abans de firmar la decisió, Trump va presentar els Estats Units com una víctima de l’Organització Mundial de Comerç (“perdem tots els casos”, es va queixar) i dels grans acords internacionals dels últims anys (els mateixos que van provocar fa dues dècades l’aparició dels moviments antiglobalització per afavorir en excés les grans potències) per explicar la destrucció d’ocupació, sense esmentar en cap moment el repte de l’automatització,
PROTECCIONISME El president presenta els EUA com una víctima de l’OMC i promet corregir-lo
COMERÇ EUA-XINESA La major part del dèficit és per importar productes tecnològics de marca americana
que nombroses anàlisis situen com l’autèntic desafiament de les economies desenvolupades.
Els aranzels a productes importats de la Xina –la llista, de fins a 1.300 productes, se sotmetrà ara a un procés de consultes– pretén corregir el dèficit comercial dels Estats Units amb aquest país, de 375.000 milions de dòlars, segons la Casa Blanca. “Són coses que s’haurien d’haver fet fa molts anys. Molts països s’han unit per abusar de nosaltres. Corregir això és una de les principals raons per les quals vaig ser elegit”, va recalcar.
Minuts després Trump va reblar el missatge de “promeses complertes” des de Twitter, una xarxa social que normalment utilitza des del seu iPhone. “Dissenyat a Califòrnia, muntat a la Xina”, es llegeix a la part posterior del popular dispositiu, una frase que explica per què el dèficit comercial entre els EUA i la República Popular és tan elevat i per què alguns economistes creuen que s’hauria de canviar la manera de calcular-lo. La major part d’aquest dèficit es deu a la importació de productes electrònics i tecnològics de marca dels Estats Units fabricats a la Xina. Un 4,4% del total (15.700 milions de dòlars) va correspondre l’any passat a importacions d’iPhone 7, segons Bloomberg.
Entre els alts càrrecs que van acompanyar el president però no van intervenir hi havia el seu assessor sobre Comerç, Peter Navarro, cervell de la guerra comercial en potència que ha imposat el seu criteri sobre l’altres consellers. Antic professor de la Universitat de Califòrnia i membre de l’equip de campanya de Trump, Navarro és autor d’una contestada obra sobre la desindustrialització als Estats Units, que atribueix al lliure comerç en general i a la Xina en particular.
Mentre Trump declarava la guerra comercial total a la Xina, hi va haver algunes novetats en la seva altra batalla personal, la seva defensa jurídica en el Russiagate. L’advocat al capdavant del seu equip legal, John Dowd, va dimitir per desavinences en l’estratègia de defensa en la investigació del fiscal especial Robert Mueller sobre la ingerència russa en les eleccions del 2016, que examina també si Trump va incórrer en un delicte d’obstrucció a la justícia amb l’acomiadament del director de l’FBI, James Comey. En contra dels seus consells, fa diversos dies que el president malparla de Mueller a Twitter, un gir que coincideix amb la incorporació aquesta setmana d’un altre advocat, Joseph DiGenova, al seu equip legal. DiGenova, un habitual de Fox News, coincideix amb ell que tot és una conspiració de l’FBI. Trump ha intentat sense èxit fitxar altres advocats de més renom a Washington, per preparar-se per al cas.