La Vanguardia (Català-1ª edició)
Tots els focus sobre Piqué, el jugador que descansa menys
Obligat a jugar-ho tot per la crisi a la defensa, creix la pressió sobre el central
Només un jugador de camp del Barça ha disputat els onze partits de la temporada sencers. No es tracta de Messi, sinó de Gerard Piqué. I la voràgine de minuts i esforç per al defensa prosseguirà de manera inevitable a causa de la crisi dels centrals. Les circumstàncies no han alterat l’agenda d’un futbolista original amb uns interessos i unes passions que s’amplien molt més enllà del terreny de joc. Aquest matí, a les onze, s’exercitarà amb l’equip a la ciutat esportiva, i a la tarda, a les cinc, es posarà el vestit d’executiu per presentar a Madrid, envoltat d’autoritats, les pròximes edicions de la nova Copa Davis que lidera com a empresari. Piqué (31 anys) és l’antítesi del prototip de jugador, majoritari, que viu el futbol com un sacerdoci. Sap transformar la pressió en combustible i les esbroncades en estímul, li troba gust a la provocació i és una raresa en un món de tòpics. Ara, quan la seva aportació al camp és més necessària que mai, està totalment exposat als focus.
Després de moltes temporades, des que va començar el declivi físic de Puyol, vivint sota la síndrome de la falta de centrals, feia l’efecte que el Barça havia trobat el remei. Fins i tot es va permetre el luxe de prescindir de Yerry Mina –un triomfador del Mundial– o de Marlon Santos a l’estiu. Amb quatre centrals semblava que n’hi hauria prou, malgrat la mínima fiabilitat física de Vermaelen. La lesió del belga, però, que s’afegeix a la d’Umtiti, ha deixat l’eix de la defensa en quadre. La secretaria tècnica rastreja el mercat a la recerca de reforços d’emergència per al mercat d’hivern, i la relació de candidats cada vegada és més àmplia i variada.
Després de quatre dies de descans, ahir el Barça va reprendre els entrenaments amb la incorporació de Chumi, central gallec de 19 anys de l’equip filial que probablement serà un recanvi a la banqueta del primer equip. La penúria dels centrals preocupa el club, i el malestar s’agreuja per la sèrie de quatre jornades sense victòria. Piqué i Lenglet no tenen recanvis oficials davant un calendari de vertigen, amb 6 partits en 26 dies.
Dissabte visitarà el Camp Nou el líder (Sevilla), dimecres vinent ho farà un clàssic europeu (Inter) i el diumenge següent l’estadi acollirà el clàssic de la Lliga. Sobre el paper, la dinàmica de resultats i les baixes concentrades en una demarcació aconsellen recolliment i concentració. I què ha fet, Piqué? Ha aprofitat part dels dies de descans per volar a Xangai i mirar de confraternitzar amb les estrelles del tennis que no veuen gaire clar el nou format de la Copa Davis. I avui alternarà a Madrid amb l’alcaldessa, Manuela Carmena, el president de la Comunitat, Ángel Garrido, i altres vips. Si no, no seria Piqué, el jugador que sintetitza les esbroncades i les converteix en música per a les seves orelles.
Històricament ha sabut contrarestar amb desimboltura l’enemic extern, que s’ha presentat amb diversitat de noms i formes. Mourinho, Tebas, la premsa, els aficionats hostils... Ara, però, els factors de pressió són a dins. Piqué no pot ni constiparse ni arriscar-se a una sanció, i ha d’optimitzar la seva relació amb Lenglet i el seu rendiment, que, com és tradicional, ha estat força fluctuant en el començament de temporada. Tot això, condicionat pel cansament acumulat a les cames i la necessitat d’administrar les energies. “Sé que no estic al meu millor nivell. El meu error contra el Leganés va ser imperdonable”, va reconèixer el defensa després de l’últim partit. “De vegades –va matisar– les cames pesen. Però he demostrat que puc jugar molts partits. Si he de jugar-los tots perquè no hi ha recanvi, doncs també ho faré”.
Pot haver-hi algú capaç de compatibilitzar aquestes obligacions amb una varietat d’interessos professionals i lúdics? Aquest és el pròxim projecte de l’emprenedor futbolista blaugrana. L’home que va portar un lucratiu patrocinador al club, el que algun dia pretén ocupar el despatx del president, el que col·lecciona devots –ara expectants– i detractors que ensumen la ferida: “Hi ha molta gent que m’espera. Que em té ganes. Que me la té guardada. La moda és dir que la culpa és de Piqué. Però que aprofitin, que surtin de la cova. Que els toqui una mica el sol, perquè això canviarà”.
El jugador s’entrenarà a Barcelona al matí i a la tarda presentarà la nova Davis a Madrid “De vegades les cames pesen, però he demostrat que puc jugar molts partits”