La Vanguardia (Català-1ª edició)
Iglesias assumeix la negociació dels comptes amb Junqueras
Sánchez delega en el líder de Podem per provar de convèncer el republicà El diàleg amb ERC s’obrirà així abans d’intentar-ho amb el PDECat
El líder de Podem, Pablo Iglesias, es reunirà “com més aviat millor” amb el líder d’ERC, Oriol Junqueras, a la presó de Lledoners per debatre sobre la situació política catalana i espanyola i, de manera específica, intentar que els republicans donin suport al Congrés dels Diputats a l’acord de pressupostos al qual han arribat el Govern de Pedro Sánchez i el grup parlamentari confederal d’Units Podem, En Comú Podem i En Marea.
Ahir els diputats d’ERC tornaven a demanar als liles solidaritat i empatia amb la situació dels polítics presos, i ho feien, tant el portaveu parlamentari, Joan Tardà, com el diputat Gabriel Rufián, preguntant als podemites, a través de la xarxa social Twitter, què farien si els seus principals líders estiguessin empresonats per un delicte de rebel·lió o exiliats a l’exterior per evitar el processament. Ni la coportaveu parlamentària d’Units Podem, Ione Belarra, ni el líder de la formació van voler entrar a comentar el retret dels republicans, i van reiterar la seva posició, tant pel que fa a la influència que aquest acord pressupostari tindria per a la població catalana –en particular amb relació al salari mínim, dependència i habitatge– com en el que fa referència a la presó incondicional a què estan sotmesos els exmembres del Govern, l’expresidenta del Parlament, el president d’Òmnium, Jordi Cuixart, i el diputat Jordi Sànchez, expresident de l’ANC, una situació que des de Podem denuncien i rebutgen.
Ahir fonts d’Esquerra insistien que sense “un gest polític” relatiu als presos i al conflicte polític català no només no poden donar el seu suport als pressupostos, sinó que ni tan sols s’asseurien a negociar-los. Sobre la definició d’aquest gest polític, les successives versions d’aquestes mateixes fonts sobre en què hauria de consistir variaven: des d’un posicionament de l’advocacia de l’Estat fins a un pronunciament exprés d’algun membre de l’executiu de Sánchez, que hauria –o no, segons la versió i l’hora de la tarda– de repercutir en l’actitud de la Fiscalia de l’Estat. Una cosa que vagi una mica més enllà, en tot cas, que el pas que va donar el ministre d’Exteriors, Josep Borrell, quan fa un mes va dir que “hauria preferit que el jutge considerés altres mesures de precaució que no fossin la presó incondicional”.
No obstant això, la situació per als republicans, que ahir apel·laven a l’article 8.1 de l’Estatut Fiscal (“El Govern podrà demanar al Fiscal General de l’Estat que promogui davant els tribunals les actuacions pertinents amb vista a la defensa de l’interès públic”), és fins i tot més complicada. D’una banda, com ja va manifestar el mateix Rufián en un tuit quan el president Sánchez i Iglesias van rubricar el document pressupostari que rectifica el rigorisme dels comptes del PP, “és una bona notícia es tingui la bandera que es tingui al balcó”. De l’altra, tant el president de la Generalitat, Quim Torra, el juny passat, com els mateixos empresonats, en repetides ocasions, han manifestat que la seva condició processal no s’havia d’utilitzar com a preu o exigència en cap procés de diàleg. En les paraules exactes de Quim Torra, els presos es neguen a ser “moneda de canvi en les negociacions que han d’existir entre el Govern d’Espanya i el Govern de la Generalitat de Catalunya”.
Esquerra sosté que sense un “gest polític” sobre els presos ni tan sols s’asseurà a parlar dels pressupostos