La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’Executiu portarà al TC la reprovació del Parlament al Rei
La iniciativa dels comuns a Catalunya entorpeix la relació del PSOE amb Podem
La reprovació al Rei que els comuns van portar la setmana passada al Parlament i que va ser aprovada amb el suport dels independentistes amenaça d’enterbolir la relació de Pedro Sánchez amb els seus socis podemites. El Govern central ha anunciat que recorrerà contra aquesta reprovació al Tribunal Constitucional.
Un altre xoc entre el Govern d’Espanya i la Generalitat de Catalunya amenaça de posar encara més costa amunt el suport als nous pressupostos generals de l’Estat que Pedro Sánchez reclama a ERC i el PDECat per mantenir el rumb del seu mandat i de la legislatura. Una nova topada que a més té, com a incòmoda derivada per al president del Govern espanyol, el disgust manifest del líder d’Units Podem, Pablo Iglesias, que ara per ara és el seu únic aliat pressupostari. La causa d’aquest nou conflicte polític i institucional és la determinació de Sánchez de replicar amb tota la contundència legal possible la reprovació del Rei aprovada dijous passat pel Parlament amb els vots de JxCat, ERC i Catalunya en Comú-Podem.
Així, el Consell de Ministres de divendres demanarà al Consell d’Estat un informe –preceptiu, però no vinculant– per activar un recurs davant el Tribunal Constitucional (TC) contra aquesta resolució del Parlament, qualificada d’“inadmissible i inacceptable” pel Govern espanyol. Ho va anunciar ahir la vicepresidenta Carmen Calvo, que va advertir que “en un Parlament autonòmic no es pot intentar traçar la forma d’Estat d’aquest país”. I la ministra de Política Territorial, Meritxell Batet, es va remetre al plantejament de Sánchez per donar resposta a la qüestió catalana, basat en “el diàleg i la llei”. “Són indissociables”, va advertir. “Si hi ha partits que insisteixen a aprovar mocions que escapen del marc normatiu, no hi ha cap altra opció”, va al·legar Batet. Amb tot, va assegurar que el recurs previst “no tanca la porta al diàleg obert” amb la Generalitat.
“És bo que es respectin les institucions i el cap de l’Estat, i mantenir-les al marge de la pugna política”, va receptar Batet. I va assegurar que l’informe del Consell d’Estat determinarà la viabilitat jurídica del recurs previst, ja que el Govern central mateix tenia dubtes sobre com actuar davant el que va admetre que és una mera resolució declarativa. Ja dijous passat el Govern espanyol va reaccionar amb una velocitat insòlita –era el dia abans de la celebració de la festa nacional del 12 d’Octubre– i va emetre un dur comunicat en què va advertir que “la posició constitucional del cap de l’Estat hauria de quedar sempre al marge de la seva utilització en el debat partidista”. I, malgrat que considera la resolució del Parlament una “extravagància jurídica, mancada de tot fonament legal i constitucional”, va advertir de la seva “gravetat” i ja va anunciar “mesures legals”. Segons va subratllar, “en defensa de la legalitat, la Constitució i les institucions de l’Estat”.
La concreció que aquestes “mesures legals” seran un recurs al TC va disgustar la Generalitat. “Que es recorrin pronunciaments polítics ja ho hem vist abans, no és gaire diferent del que teníem”, va lamentar la consellera de Presidència, Elsa Artadi, amb referència a l’època de Mariano Rajoy. “El Parlament l’elegeix la gent; el Rei, no”, va subratllar, i va recordar que “la monar-
El Govern insisteix que sense un gest envers els presos no s’aprovaran els comptes Les diferències sobre la monarquia també compliquen la relació entre PSOE i Podem
quia és la institució més mal valorada” a Catalunya, “i no crec que res del que fa el Govern espanyol estigui ajudant”. La reacció de Sánchez, de fet, “no fa cap favor al Rei”, va opinar. Una reacció que també va irritar el principal aliat del líder del PSOE, Iglesias, que, a més de considerar que el TC hauria d’estar “per a coses importants”, va lamentar que un grup polític no pugui expressar públicament que prefereix que el cap de l’Estat sigui elegit per tots els espanyols i no per un mecanisme tan antic com és una monarquia hereditària.
El cas és que tot plegat no contribueix en absolut a asserenar els ànims amb vista a la negociació dels pressupostos. Al contrari. És més, després que dilluns el portaveu del PDECat al Congrés, Carles Campuzano, intentés rebaixar la tensió rebutjant condicionar un pacte al paper de la Fiscalia en relació amb els presos, ahir el portaveu del mateix partit al Senat, Josep Lluís Cleries, no veia cap problema perquè el Govern de Sánchez instés la Fiscalia i l’Advocacia de l’Estat a actuar en favor dels independentistes presos, de la mateixa manera que l’executiu
Torra defensarà avui a Ginebra una mediació internacional per a la causa catalana
de Rajoy els havia instat a actuar-hi en contra. I des del Govern de la Generalitat Artadi insistia que un gest amb els presos era necessari per donar llum verda als comptes. “Les dues condicions –referèndum i presos– estan sobre la taula, i haurem de veure com decideixen moure’s a Madrid”, va remarcar la consellera, que va preguntar al Govern espanyol “si vol continuar sent part de la repressió”.
En aquest context, avui el president de la Generalitat, Quim Torra, es desplaça a Suïssa per pronunciar-se a favor d’una mediació internacional en la causa catalana. En concret, ho farà en una conferència que dictarà a la Universitat de Ginebra, amb el títol “Una mediació international per a Catalunya?”, organitzada per l’Institut d’Estudis Globals, i després mantindrà una trobada amb la comunitat catalana al país helvètic.