El braç i la màniga

ADAM Tooze, historiador britànic i professor de la Universitat de Colúmbia, afirma que Europa ha d’abraçar les polítiques expansionistes. Aquest diari va publicar una entrevista diumenge amb l’autor de Crack. Cómo una década financiera ha canviado el mundo (Crítica), que és un al·legat contra l’austeritat. Assegura Tooze que aquelles polítiques van ser un desastre i que no s’haurien d’haver aplicat mai. En realitat, l’austeritat ha estat una recepta que ha creat monstres com el populisme amb els seus mil rostres que recorren el planeta. El món va viure una recessió econòmica però ha activat una crisi política que amenaça l’equilibri del sistema, donant oxigen a tota mena de radicalismes. Keynes va advertir que el mercat es pot mantenir irracional més temps del que vostè pot ser solvent i això és si fa o no fa el que va passar en la dècada de l’asfíxia. La irracionalitat actual ha estat alimentada per les polítiques austericides fomentades per Alemanya, pensant que això salvaria la seva economia, quan el que han aconseguit és situar Angela Merkel contra les cordes i impulsar un partit d’extrema dreta (AfD) que té representació en tots els estats (falta Hessen, però d’aquí quinze dies en tindrà segons totes les enquestes).

En aquest context, el Govern de Pedro Sánchez truca a les portes de Brussel·les perquè avali un pressupost que intenta conjugar disciplina fiscal amb lluita contra la desigualtat, expansió amb rigor. Abans d’aconseguir la majoria al Congrés, necessita la llum verda de la Comissió Europea, que ha acceptat de flexibilitzar l’objectiu de dèficit. La ministra Nadia Calviño, que fins fa quatre mesos era directora general de Pressupostos de la UE, té tota la credibilitat. Però, a més, el desajust polític i econòmic d’Itàlia contribueix perquè no li posin massa pegues. Espanya allarga una mica més el braç que la màniga, però almenys no juga a la ruleta russa com Roma.