Modernitat electoral

El Govern reactiva el vot electrònic per als catalans a l’estranger.

Un dels principals acords adoptats pel Govern durant la seva reunió d’ahir va ser aprovar l’avantprojecte de llei del procediment de votació electrònica per als catalans residents a l’estranger. És una iniciativa que té l’objectiu de garantir l’efectivitat de l’exercici del dret de vot d’un col·lectiu que troba força dificultats per votar presencialment i que, en realitat, no és nova, perquè la llei ja estava a punt per ser aprovada pel Parlament quan va ser dissolt en virtut de l’aplicació de l’article 155 de la Constitució.

“Emprenem el camí interromput per la força de l’Estat amb la intenció de servir millor el dret a vot dels residents a l’exterior”, va defensar el promotor del nou text legal, el conseller d’Acció Exterior, Relacions Institucionals i Transparència, Ernest Maragall, que va explicar que el Govern reprèn el projecte de llei amb les mateixes condicions que tenia l’anterior i amb la voluntat de “millorar les taxes de participació efectives, amb un mecanisme segur i exigent des del punt de vista tecnològic, jurídicament blindat”, que “garanteix la confidencialitat i la privacitat”. El procediment està dirigit als catalans residents a l’exterior inscrits al Cens Electoral de Residents Absents (CERA), que rebran unes credencials personals per poder accedir a la plataforma de votació electrònica i votar de manera xifrada. Després el seu vot es guardarà també de manera xifrada fins al dia de l’escrutini.

Aquest sistema de votació electrònica només es podrà aplicar en les eleccions al Parlament i en els processos electorals i consultes que siguin competència de la Generalitat, tot i que el conseller no va descartar la possibilitat d’incorporar-lo en un altre tipus de comicis –generals o municipals, per exemple–, sempre que ho acordi amb l’administració competent, que en aquest cas és la de l’Estat. La intenció és que la nova fórmula es pugui posar en pràctica en les pròximes eleccions catalanes que se celebrin, però dependrà del ritme de tramitació que li imprimeixi el Parlament.

La llei requereix una majoria qualificada de dues terceres parts per poder tirar endavant, cosa que implica el concurs de diverses formacions en l’aprovació, i més ara que JxCat i ERC han perdut suports. Maragall, en aquest context, no va voler assenyalar cap grup com a “soci preferent” en aquesta matèria i, de fet, els va instar a tots a cooperar: “És imaginable que algun grup estigui en contra d’ampliar el dret de vot dels ciutadans?”, es va preguntar retòricament en aquest sentit.