Sis mesos de presó per a una víctima falsa dels atemptats de París

Alexandra Damien, una de les víctimes falses dels atemptats gihadistes de París del 2015, va ser condemnada ahir a sis mesos de presó efectiva per fals testimoni i estafa. La sentència oficial es va elevar a dos anys de presó, però el tribunal li va concedir que 18 mesos siguin de llibertat condicional, amb l’obligació de sotmetre’s a una teràpia i de buscar una feina per pagar les indemnitzacions.

El cas de Damien, de 33 anys, va ser més escandalós que el d’altres falses víctimes perquè es va erigir en portaveu dels afectats davant els mitjans de comunicació i fins i tot va acceptar posar per al fotògraf d’una agència de notícies amb un vistós tatuatge al braç, per cobrir-se la suposada cicatriu de les ferides, que reproduïa l’escut d’armes de la ciutat de París, amb el lema, en llatí, “Fluctuat nec mergitur” (batuda per les ones però no enfonsada).

Damien va afirmar que havia estat ferida en un colze per una ràfega de fusell kalàixnikov en l’atac perpetrat contra el bistrot Le Carillon, el 13 de novembre del 2015, en la nit negra en la qual els terroristes van atemptar en diversos llocs de la capital francesa, entre ells la sala de concerts Bataclan. En total, van morir 130 persones, 15 d’elles a Le Carillon.

La falsa víctima va aconseguir embutxacar-se 20.000 euros d’un fons de garantia per rescabalar els qui han patit atemptats. També va estafar una associació que va organitzar una estada terapèutica en un hotel de Normandia. El comportament de Damien va aixecar sospites.

De fet, s’havia traït a si mateixa quan, en una entrevista concedida a la cadena CNN, just després dels atemptats, havia dit que era una clienta assídua de Le Carillon però que just la nit de l’atac va canviar de plans i no va acudir al local, en el qual haurien mort amics i coneguts seus. Aquesta entrevista va emergir durant la investigació i va ser definitiva per acusar la dona. El primer dia del judici, Damien, entre llàgrimes, va reconèixer que era culpable, que havia mentit, i va demanar perdó.

Va justificar la seva conducta per un sentiment de culpabilitat per haver-se salvat, i en una espècie de dinàmica d’autoengany. Va subratllar, en canvi, que no la va moure mai la cobdícia, que els diners cobrats no va ser determinants per a la seva ficció.

L’advocat de Damien, William Bourdon, es va mostrar satisfet amb la condemna, que va considerar “equilibrada i moderada”, i va rebatre altre cop la tesi de la Fiscalia que la seva clienta havia actuat per cobdícia.