La Vanguardia (Català-1ª edició)
Macron demana paciència i assegura que les reformes seguiran endavant
El fidel Christophe Castaner, nou ministre de l’Interior en el remodelat Govern
Emmanuel Macron es va dirigir ahir a la nit als francesos, en un missatge gravat hores abans, per explicar-los “el sentit profund” de la tan esperada remodelació de govern, anunciada finalment al matí. El president va demanar paciència i va assegurar que no hi haurà marxa enrere en les reformes.
El cap de l’Estat va tenir un gest d’autocrítica a l’admetre que de vegades les seves paraules “han molestat alguns”. “Entenc les crítiques”, va afirmar. Segons ell, la seva única “brúixola” és la confiança que va obtenir en les eleccions de maig de l’any passat, un mandat per transformar França i convertir-la en “una potència educativa, econòmica, social i mediambiental”, amb un paper protagonista a Europa.
“Hi ha impaciència i jo la comparteixo”, va assenyalar. Va posar èmfasi en el perill que suposa “el verí de la divisió i de la inestabilitat”, per la qual cosa va fer una crida a la unitat. Va al·ludir així mateix al problema que representa l’auge dels extremismes i dels nacionalismes al continent.
Sobre les reformes que són a l’agenda i que són imprescindibles, Macron va esmentar la de les pensions, un indici que és conscient de la impopularitat que li pot comportar.
L’element clau del canvi governamental va ser el nomenament de Christophe Castaner com a nou ministre de l’Interior. Es tracta d’un home de màxima confiança del president. Exsocialista, Castaner era fins ara secretari d’Estat per a les relacions amb el Parlament i delegat general de La República en Marxa (REM), el moviment creat per Macron.
El nou titular d’Interior, de 52 anys, va néixer a prop de Toló. Va ser alcalde de Forcalquier, una localitat de 6.000 habitants, i vicepresident del consell regional de Provença-Alps-Costa Blava. A Castaner l’esperen assumptes delicats. Hi ha descontentament entre la policia per les condicions de treball. Com a responsable antiterrorista, s’enfrontarà al pròxim alliberament de centenars de gihadistes que hauran expiat les seves condemnes i d’altres presos comuns, musulmans, que s’han radicalitzat a la presó. El ministeri s’ocupa també de la relació amb els diferents cultes, per la qual cosa haurà de fer atenció a les mesquites controlades per imams salafistes. Com a secretari d’Estat a Interior s’ha anomenat a Laurent Nuñez, de família espanyola, un home de perfil més tècnic, amb experiència com a prefecte de policia i que actualment era cap de la poderosa direcció general de la Seguretat Interior (DGSI).
El president, d’acord amb el primer ministre, Édouard Philippe, que segueix en el seu càrrec, va substituir altres ministres la gestió dels quals es considerava insatisfactòria o que mostraven signes de fatiga.
Didier Gillaume –home pròxim a l’ex-primer ministre Manuel Valls– reemplaça Stéphane Travert en Agricultura, un ministeri de molt pes a França. De la Cohesió Territorial se’n va Jacques Mézard i agafa el relleu Jacqueline Gourault en un nou superministeri dels Territoris. Gourault haurà de reconciliar el Govern de París amb els poders municipals, que s’han sentit discriminats per algunes decisions. També abandona l’Executiu Françoise Nyssen (Cultura). Ocupa el seu lloc Franck Riester, de centredreta. Marc Fesneau, finalment, substitueix la vacant de Castaner a la cartera de Relacions amb el Parlament. Fesneau pertany al grup centrista Moviment Demòcrata (MoDem), aliat de Macron.
El president ha intentat preservar diversos equilibris –ideològics, polítics i de gènere– per mantenir cohesionat l’equip. Amb Castaner ha optat per algú que, a priori, és molt compromès en el projecte que impulsa l’Elisi. El pitjor que podria passar-li a Macron i al seu Govern seria una altra deserció important d’aquí a les europees de la pròxima primavera i a les municipals del 2022.
El president fa autocrítica i admet que les seves paraules de vegades “han molestat alguns”