La Vanguardia (Català-1ª edició)
Espies al WC
Seül destina 8.000 efectius al dia a retirar càmeres ocultes als lavabos de la capital coreana
ASeül, les dones no poden anar tranquil·les al lavabo. (En sentit literal). A la capital sud-coreana, hi ha espies al WC, diminutes càmeres instal·lades als lavabos que graven les intimitats femenines i les comparteixen en pàgines pornogràfiques d’internet. Una pràctica impune des de fa temps, malgrat les reiterades denúncies ciutadanes i els esforços municipals per posar fi al problema.
“Cada vegada que vaig al vàter, tinc por que algú m’espiï, que algú s’aprofiti de mi. Sempre comprovo que no hi hagi cap aparell instal·lat. Però no és garantia de res”, lamenta a aquest diari Yeori Kim, una periodista que treballa en un mitjà local de la ciutat. Com ella, milers de sud-coreanes afronten aquesta amenaça cada vegada que han d’anar a lavabo d’un bar, un restaurant, un museu, un parc, un tren, un gimnàs o de qualsevol instal·lació oberta al públic.
Per eliminar aquesta intromissió, l’últim gest de l’administració de Park Won-sun ha estat destinar 8.000 efectius diaris a retirar les càmeres ocultes i a caçar els pervertits delinqüents. Hi ha feina per davant. Les autoritats locals calculen que més de 20.500 lavabos estan en risc a Seül. “Som conscients d’aquest problema i per això, a partir d’aquest mes d’octubre, hem desplegat aquest gran dispositiu de control”, reconeix l’alcalde Park en una conversa amb aquest diari durant la seva visita a Barcelona al setembre.
Fins ara, només una cinquantena d’efectius inspeccionaven una vegada al mes els lavabos dels banys públics a Seül així que la nova mesura sembla abordar de debò el problema. Tot i això, col·lectius feministes qualifiquen la iniciativa de “teatral” perquè anteriors mesures similars no han servit de res. Com van reconèixer fonts municipals a la BBC, en els últims dos anys no s’ha trobat cap càmera, i menys encara si s’afegeix la dificultat que els delinqüents solen instal·lar les càmeres i retirar-les al cap de poc temps, en ocasions al cap de 15 minuts.
Tot i això, l’alcalde treu ferro a l’assumpte i afirma que altres països pateixen el mateix problema encara que no sigui tan notori.
“Si a Seül el problema de les càmeres ocultes ha generat tant enrenou és per l’auge del moviment #MeToo entre les dones. Han alçat la veu contra les injustícies que han patit durant tant temps per culpa dels esquemes familiars tradicionals. Sempre han estat en posició d’inferioritat respecte a l’home”, explica l’alcalde.
En una exhibició de força i indignació, desenes de milers de dones han protestat contra el problema de les càmeres ocultes durant els últims mesos a Seül. Les manifestacions porten el lema “My life is not your porn” (La meva vida no és el teu porno) i reclamen a les autoritats posar fi al problema i condemnar els delinqüents. I no els falta raó. Els casos d’enregistrament il·legal en el conjunt del país han augmentat de 1.300 a l’any, el 2011, a més de 6.000, el 2017, segons xifres de les policia nacional sud-coreana, que afegeix que en més del 80% dels casos les víctimes dels enregistraments il·legals són dones i que en el 95% dels casos, el perfil dels delinqüents és masculí.
Conscient del problema i com a complement als controls als lavabos, el Govern ha creat aquest any el Centre de Suport a les Víctimes de Crims Sexuals Digitals. Segons asseguren fonts de l’organisme, han donat suport a centenars de víctimes i han eliminat més de 2.000 vídeos penjats a la xarxa. El problema és àmpliament conegut. Fins i tot el president de Corea del Sud, Moon Jae-in, ha admès i lamentat que milers de ciutadans el pateixen diàriament. A més, companyies del sector privat estan començant a especialitzar-se a rastrejar les xarxes per detectar i eliminar material audiovisual gravat amb càmeres ocultes. Han arribat a batejar l’ofici amb el nom d’“enterrador digital”. Almenys, aconsegueixen que els vídeos acabin desapareixent al cap d’uns dies... però el mal ja està fet. El pitjor de tot és que moltes víctimes no són conscients que n’han abusat.
El moviment #MeToo ha fet visible un problema que fa anys que creix