Pascual Sala troba “molt difícil” qualificar de rebel·lió els fets de l’1-O

Una nova veu especialment qualificada en matèria jurídica, la de Pascual Sala, expresident del Suprem i del Constitucional, s’ha afegit a la d’altres experts que estimen que els fets relacionats amb el referèndum de l’1-O no encaixen amb els articles del Codi Penal relatius al delicte de rebel·lió. Sala va manifestar ahir que és “molt difícil, per no dir impossible, que existeixi rebel·lió”. I va afegir que resulta “problemàtic”, per no dir “que tampoc” té cabuda, afirmar que en el curs del procés sobiranista es va cometre un delicte de sedició.

Pascual Sala va opinar en una entrevista a RAC1 que “és difícil que pugui admetre’s una existència d’un alçament públic i violent com el que caracteritza la rebel·lió segons el Codi Penal espanyol”. L’expresident del Suprem al·ludia així a una tesi que comparteixen nombrosos catedràtics de Dret Penal, basant-se en el fet que no cal apreciar violència en els fets relacionats amb el procés sobiranista.

En el mateix sentit s’ha pronunciat en nombroses ocasions el catedràtic de Dret Constitucional Diego López Garrido, exportaveu del PSOE al Congrés. En el cas de López Garrido, a més, es dona la circumstància que va participar en les tasques de discussió i confecció d’aquest tipus penal, per la qual cosa la seva opinió té en compte quina va ser la dinàmica de la negociació per a la redacció donada als articles i, en definitiva, quina va ser la voluntat del legislador quan els va introduir en el Codi Penal.

D’altra banda, Pascual Sala va voler ser especialment curós puntualitzant que la seva és una opinió jurídica que expressa des del respecte més gran a l’a independència judicial. Però va afegir que res d’això no li impedia exercir “el dret que es té a criticar concretament” el resultat de les decisions judicials i les tècniques seguides per adoptar-les.

L’expresident del Tribunal Constitucional també va dir que “el problema català és un problema fonamentalment polític”, malgrat que pugui tenir derivacions judicials. I va subratllar que “la singularitat catalana no és un caprici dels catalans”.

D’això es va parlar, i molt, al TC, quan Pascual Sala, abans de presidir-lo, va formar part de la institució com a magistrat. En aquella etapa es va alinear amb la minoria progressista, que es va mostrar oberta a la interpretació constitucional d’aspectes com la definició de Catalunya com nació, que figurava en el preàmbul de l’Estatut després retallat. Ahir Sala va insistir en la necessitat de fer política i evitar que aquesta arribi a generar actuacions judicials, i que “els jutges no són els que han de resoldre políticament els problemes”.

L’expresident del TS i del TC considera que en el procés sobiranista no es va exercir la violència

ARXIU Pascual Sala