Macron tanca una llarga crisi

DESPRÉS de dues setmanes que s’han fet eternes, el president francès Emmanuel Macron va anunciar ahir, mitjançant un comunicat oficial, la remodelació del seu Govern. Es tancava així la crisi oberta des que, el dia 3, va dimitir el seu ministre de l’Interior, Gérard Collomb. Aquesta dimissió se sumava a la anterior de Nicolas Hulot, titular de Transició Ecològica i Solidària, probablement el ministre més popular del Gabinet. Han estat quinze dies de rumors i negociacions, sovint tenses, del president Macron amb el seu primer ministre, Édouard Phillippe.

Entre els nous ministres destaquen Christophe Castaner, un vell socialista fins ara al capdavant del partit presidencial, que assumeix Interior; Didier Guillaume, també socialista, que rep la cartera d’Agricultura; Jacqueline Gourault, centrista que ocuparà el Ministeri de Cohesió dels Territoris; i Franck Riester, que va a Cultura. Més enllà dels noms –disset homes i disset dones–, el més rellevant en aquest nou Govern continuista són els equilibris fets tant pel president com pel primer ministre amb dos objectius. El primer era mantenir l’equilibri transversal del Govern, amb ministres de diferents procedències ideològiques. El segon, provar de consolidar la base territorial del Gabinet, acusat amb certa freqüència de decantar l’atenció cap a París i els cercles de poder que operen a la capital.

Pocs presidents han arribat a dalt de tot de la República Francesa amb tanta rapidesa com Macron, que va dimitir del seu càrrec de ministre d’Economia l’agost del 2016, es va allunyar del Partit Socialista per formar el seu propi, i el maig del 2017 ja s’instal·lava a l’Elisi. Pocs presidents han suscitat tanta curiositat i esperança com ell, al seu país i als països veïns.

Però passat un any llarg des de l’entronització, Macron acusa el desgast. Diversos ministres l’han abandonat. La seva popularitat ha caigut. La conducta censurable d’un dels seus escortes el va esquitxar. La demora en la remodelació del seu Gabinet ha donat arguments als qui qüestionen la seva autoritat. I han estat freqüents les veus que el descriuen com un polític autosuficient, arrogant, poc empàtic amb els francesos enfrontats als problemes quotidians i, a més a més, parapetat darrere del seu cercle de col·laboradors.

La imatge del reformista Macron ha perdut vernís. I encara són moltes les tasques que l’esperen, incloses algunes d’ingrates, com ara la reforma de les pensions o la del subsidi d’atur. El temps dirà si el nou Gabinet val per afrontar-les bé o és només un esforç ineludible per superar la pèrdua de suport de Macron.