Valvula d’escapament

Comparteixo l’article de Francesc-Marc Álvaro (“Sense vàlvula d’escapament”, 15/X/ 2018), pel seu pragmatisme i realisme sobre la relació i possible solució entre Catalunya i Espanya. En moments tan difícils, en què els governs respectius i els partits polítics no fan tot allò que està al seu abast per trobar solucions, en què cada vegada ens fa més la sensació que alguns magistrats o jutges prenen decisions molt a la frontera de la prevaricació, tenim periodistes independents que intenten aportar reflexions que poden ser de digna consideració per als lectors.

Són molts els dubtes, dins de la pròpia justícia, sobre si realment existeix rebel·lió, malversació i desobediència. Podríem caure en la temptació, aquells que no volen escoltar ni reflexionar, que no hi ha una altra alternativa que el trencament. Els tribunals tenen a les seves mans i en el dret i la justícia ser capaços d’evitar, en la sentència, el delicte de rebel·lió, no compartit per bona part de la justícia. Cada vegada més tinc la impressió que no és tant que la política està judicialitzada com que és la justícia la que està polititzada.

Com diu molt clar FrancescMarc Álvaro: “Si no hi ha absolució, la protesta revifarà i entrarem en una nova dimensió desconeguda”. El que podem afirmar és que el resultat desconegut no serà per bé, tot al contrari. Reflexionem, tots plegats.