La Vanguardia (Català-1ª edició)
Premi al mestre Guindal
El reporter econòmic de ‘La Vanguardia’ durant més de 30 anys rep de Nadia Calviño el I guardó de Periodisme Carlos Humanes
Per ser bon periodista has de ser bona persona”. Això ho va dir el venerable Ryszard Kapuscinski fa uns quants anys. Avui la frase podria sonar massa romàntica o incerta, però hi ha professionals en aquest ofici que demostren que aquesta afirmació encara és vigent. Mariano Guindal, informador i subdirector de La Vanguardia durant més de 30 anys i ara col·laborador de la casa, és un periodista excel·lent i una gran persona. I això és el que ahir li van reconèixer els centenars de companys i amics –sovint totes dues coses alhora– que el van aplaudir a la Borsa de Madrid quan, en presència de la plana major de l’economia espanyola, la ministra Nadia Calviño li va lliurar el primer premi de Periodisme Econòmic Carlos Humanes.
Mariano Guindal (Madrid, 1951) no només és la persona que va destapar l’escàndol Rumasa i va precipitar l’expropiació d’aquest grup, entre moltes altres fites al seu historial. No és únicament “un dels informadors de més prestigi i més ben informats d’Espanya”, com va determinar el jurat presidit per l’exministre Carlos Solchaga. L’alumne avantatjat i després company de luxe de Manu Leguineche és, a més, un mestre que durant decennis ha orientat i ofert valuoses pistes i notícies a altres periodistes, cosa que sens dubte que no és freqüent en el ram.
Amb emoció corresposta entre els oients, Guindal va convertir la seva intervenció d’ahir, després de rebre el premi, en una concatenació d’agraïments com a “home amb bona sort”, com va dir unes quantes vegades i com –tot i que això no ho digués– es titula el llibre de memòries que està a punt de publicar a Península. Després de les salutacions a la ministra d’Economia i als responsables de l’Associació de Periodistes Europeus i de la Borsa com a patrocinadors del guardó, Guindal va obrir el discurs recordant el company que dona nom al premi, mort el 2015: “Durant més de 40 anys vaig compartir amb Carlos Humanes una vida bohèmia, noctàmbula i de vegades busca-raons... però sempre com a periodistes. Periodistes 24/7 (tots els dies a tota hora), com diuen els meus fills”.
Després va recordar el seu mestre Leguineche (1941-2014), “que em va ensenyar a estimar aquesta professió”. Va citar més d’una vegada la seva dona i companya Mar Díaz-Varela, també redactora de La Vanguardia durant diversos decennis. Va assegurar que se sent afortunat, també, “per haver tingut uns editors com Javier i Carlos Godó, que em pagaven un sou simplement per explicar el que passava”. I va afegir:
“Uns ciutadans ben informats són uns ciutadans lliures”, va dir el periodista durant l’emotiu acte
“No vaig haver de forçar mai un titular o una notícia perquè me la publiquessin”.
Guindal va ser igualment emfàtic quan va donar les gràcies al periodisme. “Ens agraden les notícies més que menjar amb les mans. Res no supera la pujada d’adrenalina que proporciona una exclusiva. La passió d’informar els lectors, del que passa i del context perquè puguin formar les seves opinions, és el que dona sentit a la nostra vida”, va dir. Perquè “uns ciutadans ben informats són uns ciutadans lliures, capaços d’adoptar les seves pròpies decisions i fer que el país prosperi. Per això no vam pretendre mai canviar l’opinió dels altres imposant la nostra”.