El supervivent que Pinault va tornar a contractar

Ando és un supervivent. El juliol del 2014 va sortir del quiròfan amb cinc òrgans menys: melsa, pàncrees, duodè, vesícula i canal biliar. “El meu metge no coneix altres casos com el meu, i m’ha demanat que digui el que, segons ell, ho explica: el meu esperit positiu. Tampoc no va ser una experiència del tot negativa. Vaig aprendre a menjar lentament, a llegir, a descansar. I a caminar deu mil passos diaris. El desembre del 2015 vaig visitar París i vaig trucar per telèfon al senyor Pinault. ‘Encara viu?’, em va preguntar. M’encanta el seu sentit de l’humor. I la intuïció, el coratge. El mateix dia em va dir: ‘Si està en forma, continuarem treballant plegats’”. Autor de la maqueta de la frustrada Fundació Pinault de l’oest parisenc, Ando es va recuperar el 2009 amb Punta della Dogana, i dos espais venecians més per a les obres reunides per Pinault en la que es considera la col·lecció particular més important d’Europa. A la mostra, la maqueta de la futura fundació ratifica que el 2019 serà un any Ando.