La Vanguardia (Català-1ª edició)
L’artista que va triar la vida
El monestir de Pedralbes exhibeix l’obra autobiogràfica de l’artista jueva Charlotte Salomon, assassinada a Auschwitz
Vinga, continua i mata’t”. A Charlotte Salomon (Berlín, 1917-Auschwitz, 1943) la vida se li ha fet insuportable. Té 24 anys i acaba de presenciar com la seva àvia es llança per la finestra de la casa de la Costa Blava on s’havien refugiat fugint dels nazis. El seu avi, burleta, la convida a seguir el destí de totes les dones de la família, incloent-hi la seva mare, que ella fins aquell moment es pensava que era morta a causa d’una grip. “Seràs la següent”. La revelació és devastadora per a la jove artista jueva que, a tall d’exorcisme, s’embarca en la creació d’una obra, Vida o teatre?, catàrtica i guaridora, amb què, a mig camí entre l’autobiografia i la ficció, intenta donar sentit a la seva vida, superar el passat i ordenar el caos que l’envolta amb bellesa i talent. Entre el 1940 i el 1942 va pintar gairebé 1.400 guaixos. Un any després va morir gasada a Auschwitz i embarassada de cinc mesos.
Charlotte Salomon, el personatge, ha estat font d’inspiració de novel·les (com la multipremiada Charlotte, del 2014, de David Foenkinos), pel·lícules (Charlotte, de Frans Weisz), una òpera, un ballet... Però el seu viatge cap al reconeixement artístic ha estat llarg, en part perquè durant anys ningú no en va saber res, de la seva obra, fins que el seu pare (un conegut cirurgià, inventor de la tècnica de la mamografia, que va aconseguir sobreviure a l’Holocaust), la va dipositar al Museu Jueu de Berlín. Ella l’havia confiat al seu metge, pregant-li que la mantingués fora de perill: “Doctor, conté tota la meva vida”. Per primera vegada a Espanya, i per iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona, el monestir de Pedralbes acull una àmplia selecció de pintures, cadascuna acompanyada del seu propi text, la seva pròpia referència musical. Com aconsella el seu comissari, l’historiador Ricard Bru, val la pena submergir-s’hi (fins al 17 de febrer).
El conjunt és una obra fascinant i commovedora. Una història familiar farcida de foscos secrets, patiment, abusos sexuals i triangles amorosos, que revela una artista brillant i tenaç, capaç de crear en les condicions més adverses (l’horror nazi sempre hi és, com una amenaça constant, la
nit dels vidres trencats, les esvàstiques posades de cap per avall en un gest de rebel·lia). Salomon, a més a més, treballa amb una sorprenent varietat de referències visuals: de l’expressionisme alemany al cinema de Weimar, picades d’ullet a Chagall, Munch, Modigliani, així com tècniques cinematogràfiques com el flashback o les pantalles partides. Charlotte es deia així per la germana de la seva mare, que el 1923 havia abandonat la casa familiar a Berlín i després de caminar 34 quilòmetres havia mort ofegada en un riu. L’artista comença la seva “opereta” fent un salt enrere en el temps, mostrant la tia que no havia conegut sortint de casa amb una mà al pubis, intentant explicar-se potser els motius dels suïcidis de les dones de la seva família: els abusos sexuals del seu avi. “Al cel tot és molt més bonic que a la terra”, posa en boca de la seva mare quan aquesta última (ella tenia 8 anys) es llança per la finestra mentre està convalescent d’una sobredosi d’opi. Una imatge mostra l’àvia replegada sobre si mateixa, com si sobre el seu cos recaigués “tot el dolor del món”. Poc després, la mateixa Charlotte es dibuixa a si mateixa a la casa dels avis, espantada al fons del passadís mentre s’acosta una ombra de mans gegantines, més tard asseguda a la vora de la banyera mirant fixament el vàter.
Al final de Vida o teatre? es mostra a ella mateixa amb un vestit de bany verd fosc, pintant davant el mar, convertint el seu propi cos en un cartell amb què fa publicitat de la seva obra. Ella, que havia elegit la vida i havia convertit el dolor en bellesa, havia deixat fora de la història, però, els detalls de la mort del seu avi, que, pel que sembla, ella mateixa va enverinar, segons sembla que va confessar en una carta al seu estimat Alfred Wolfsohn (professor de cant de la seva madrastra, amb qui va mantenir una relació obsessiva). Vuit mesos abans que fos assassinada a Auschwitz, va recórrer a una d’aquelles partides d’opi i barbital que els jueus portaven sortint d’Alemanya per quan les coses empitjoressin i el va incorporar a una truita.
Charlotte Salomon va utilitzar la creació com a exorcisme contra el destí de les dones de la seva família: el suïcidi