La Vanguardia (Català-1ª edició)
Alemanya no s’aixeca
El grup de Löw es deixa remuntar a París i es complica la vida
Aquesta Alemanya de Joachim Löw (169 partits suma com a seleccionador), una Alemanya definitivament qüestionada, té un deix pesat, plomís.
L’engranatge alemany es mou lent, com un camió articulat. Sembla que avança a les palpentes, cautelós i tímid, potser superat per les circumstàncies. Alemanya arribava ferida a París, golejada el cap de setmana passat pels holandesos a Amsterdam (3-0) i humiliada aquest estiu al Mundial de Rússia. Es podria dir que la tradició li queia al damunt, a aquesta Alemanya, una poderosa selecció en hores baixes.
Res d’això no va aparèixer en els primers 45 minuts d’ahir a la nit a l’Stade de France. La mateixa Alemanya que ahir estava temorosa (una altra derrota li complicaria el futur, probablement condemnantla a jugar a la segona categoria europea) es va anar fent gran a mesura que passaven els minuts. Va apaivagar les empentes inicials de Mbappé i Griezmann, que jugaven a impulsos, i va començar a rutllar. En el primer període va tornar a ser Alemanya.
França va trigar una estona a cobrar forma. La seva. La campiona del món no va aparèixer fins al descans. Abans havia estat un conjunt trencat, ferit pel gol dels alemanys. Pogba va refusar una pilota amb el braç, l’àrbitre ho va veure i ho hauria vist el VAR, i Kroos va transformar el penal. Era el minut 14. Alemanya pintava molt bé.
A partir d’aquell moment, el carril de Pavard es va convertir en una autopista. Per allà hi entraven Schulz, Gnabry i, fins i tot, Sané, que de tant en tant també es deixava caure per aquell costat: hi havia barra lliure. Vam veure Mbappé i Griezmann empetitint, sorpresos per la que els queia al damunt. França podia haver-se emportat una golejada al descans.
No va ser així, i en el segon període es va escriure una altra història.
Van aparèixer els talents francesos, i en particular Mbappé, Pogba i Matuidi. Mbappé es va convertir en un punyal, amb fogonades de velocitat que van espantar els alemanys. Pogba es va tornar poderós, res a veure amb el migcampista espantat del primer període. I Matuidi va elevar el seu nivell: va aparèixer per tot arreu, modern Makélélé distribuint oli al motor francès.
De tot això es va aprofitar Griezmann, l’home que reclama el que és seu a les xarxes, als micròfons i, de vegades, al camp. El seu cop de cap, el gest de l’empat (61), es mereix un punt i a part.
Lucas Hernández va penetrar pel carril esquerre, va enviar una canonada al punt de penal i Griezmann la va convertir en rematada subtil, carregada d’intenció, impossible d’atrapar. Neuer va volar en va.
Alemanya es va desfer. Es va fer enrere, va voler retenir la pilota, es va veure paralitzada i va ser devorada pels francesos. L’Stade de France cridava quan Matuidi queia dins l’àrea. Des del punt de penal, Griezmann va decidir que era la seva nit (79). Cap altra Alemanya s’hauria deixat atrapar així. Potser.