La Vanguardia (Català-1ª edició)
No hi ha manera
El Barça de Pesic reincideix en els errors i cau contra un modest Gran Canària
No hi ha manera. El Barça Lassa va llençar ahir el segon partit d’Eurolliga contra un Herbalife Gran Canària que va necessitar molt poc per superar als últims segons un rival que podria haver matat el partit al tercer quart però que va badar després de confiar-ho tot a Kuric i Tomic. Els canaris van debutar així a casa amb victòria en la competició europea fent pujar els colors a un Barça que ja és a la cua amb un 0-2. Perquè si els barcelonistes van saber aprofitar les deficiències amb què el Granca va iniciar la temporada per escombrar-lo de la pista a l’estrena de la Lliga Endesa, ahir les coses van ser molt diferents. No perquè els canaris hagin progressat en aquestes primeres setmanes de competició –sumen un pobre 1-3 a l’ACB–, sinó perquè els blaugrana van tornar a mostrar les seves mancances davant un rival que, sobre el paper, no els hauria d’haver plantejat tants problemes.
I això que els de Pesic van començar bé, amb els dos exjugadors locals –Kuric i Pangos– marcant les diferències i frustrant en aquell inici les expectatives de la seva antiga afició. Un 0-7 del base canadenc, gràcies a dos tirs de 2 i un triple, van fer forat (9-16) superat l’equador del primer quart, que va acabar amb aquesta diferència blaugrana (18-26). Les coses pintaven bé per als barcelonistes, però els de Salva Maldonado no van abaixar els braços i amb el seu particular clan de la botifarra a la pista –els catalans Rabaseda, Paulí i Oliver, que amb 40 anys bat rècords a l’Eurolliga– van firmar un gran inici de tercer quart que amb un parcial de 7-0 els va tornar a ficar en el partit. Fins que un triple d’Evans els va posar fins i tot al davant (35-33) a 4m8s del descans.
El Barça no trobava la fórmula per doblegar un adversari que semblava que no es creia el que estava aconseguint i que també va perdonar l’indicible. Amb aquell joc d’errors en què es va convertir el partit, però, n’hi va tenir prou per anar al vestidor amb un sorprenent 44-44. Sense complexos, els locals van sortir motivats i van firmar una bona arrencada de tercer quart per avançar-se i aconseguir el que va ser el seu màxim avantatge (50-46). Però d’aquí no van passar. El Granca es va carregar de faltes i el Barça, per fi, va poder fer-ho fàcil. Però ni amb el recital de Kuric, que va acabar amb 24 punts, ni amb les batalles que gairebé sempre van guanyar Tomic i un renascut Séraphin a la pintura, en va tenir prou el Barça. En aquell quart va arribar a manar amb relativa comoditat, però sense trencar aquell sostre de 5 o 6 punts que mantenia els canaris en el partit.
I llavors va arribar l’hecatombe, aquella incomprensible desinflada que acaba dilapidant en un tres i no res tot el que els blaugrana aconsegueixen amb esforç. Dues pilotes robades i la irrupció d’Evans en el matx van posar els locals primer a 1 punt (81-82) i després altre cop per sobre (8584). Tot i així, amb menys d’un minut de joc, el Barça va tornar a disposar d’una gran oportunitat per aconseguir el partit i fer que tot semblés un accident en el moment que Tillie va perdre els nervis i l’àrbitre principal li va xiular una tècnica per haver trepitjat un panell publicitari.
Els de Pesic van tornar a posar-se al davant i van veure com el Gran Canària també desaprofitava el seu atac. Però encara podien llançar-ho tot per la borda, com efectivament van fer. Singleton va arriscar amb un triple que va fallar per deixar 13,9 s als canaris i, per si això fos poc, en l’atac local va cometre personal sobre un Hannah que ja no tenia opcions de tir, però que no va errar des de la línia de 4,60 m.