La Vanguardia (Català-1ª edició)
La credibilitat dels ingressos decideix l’examen de Brussel·les al pressupost
En una setmana, la CE anunciarà si rebutja algun dels pressupostos presentats
Els ingressos previstos amb els nous impostos són el punt central que estan analitzant els tècnics de la Comissió Europea (CE) per determinar la credibilitat d’aquelles recaptacions que són, en definitiva, les que permeten rebaixar el dèficit de l’economia espanyola als límits exigits. En aquest context, ningú no espera que Brussel·les rebutgi el pla pressupostari espanyol, però és probable que rebi algun toc d’atenció.
El pla es va lliurar a temps a Brussel·les, abans que acabés el termini límit establert, mitjanit de dilluns. Hi van entrar l’espanyol i els 18 restants corresponents a cadascun dels països de la zona euro. El procediment és obligatori i obre un procés que té una pròxima i molt important cita d’aquí una setmana. Si la Comissió Europea detectés “incompliments greus” en algun dels plans pressupostaris obriria formalment consultes amb aquest país abans del 23 d’octubre, i una setmana més tard, emetria la seva petició de revisió del pressuposat. Un escenari que fins al moment no s’ha donat mai i que suposaria una crisi política de proporcions considerables amb l’Estat declarat incomplidor. Aquest any, si algú corre risc de rebre el cop de porta és el pressupost italià, descaradament incomplidor i que, a més, arriba acompanyat d’una retòrica desafiadora.
En el cas espanyol, els números presentats entren dins dels paràmetres fixats per Brussel·les per atorgar-ne l’aprovació “en línies generals”, que és la fórmula utilitzada quan la Comissió dona el vistiplau a uns comptes que han hagut de recórrer a algun dels marges de flexibilitat permesos. Espanya preveu acabar el 2018 amb un dèficit del 2,7%, inferior per tant al 3%, cosa que li permetrà sortir del procediment de dèficit excessiu, i el 2018 rebaixar-lo fins a l’1,8%. En passar al braç preventiu del Pacte d’Estabilitat i Creixement se li requereix una disminució del dèficit estructural, el permanent, el que no està subjecte al cicle econòmic. Se li demana que el redueixi un 0,65% el 2019, però hi ha un marge de flexibilitat per poder repartir l’ajust en dos anys. És la sortida per la qual opten els comptes de les ministres Montero i Calviño, fixant per al 2019 un ajust estructural del 0,4%, és a dir, uns 4.800 milions d’euros, i deixant la resta per al 2020.
Atès que en el pla pressupostari les despeses augmenten, per aconseguir la reducció del dèficit estructural es confia en els nous impostos acordats. I aquest és el punt que s’analitzarà amb més atenció, com s’arriba als 5.678 milions d’euros d’increment via impostos. Determinar, per exemple, si és realista que es puguin recaptar 1.700 milions extres amb els canvis en l’impost de societats, 850 amb el de transaccions financeres o 1.200
No s’espera un rebuig del pla espanyol, però és probable algun avís Itàlia desafia la CE triplicant l’objectiu de dèficit malgrat les advertències
amb l’impost digital. A més, a la Comissió Europea tindran també en compte que Espanya ha rebaixat les previsions de creixement, deixant-les en un 2,6% aquest any i un 2,3% el 2019, una modificació que, en la presentació del pla pressupostari, la ministra d’Economia, Nadia Calviño, va esgrimir com una mostra de prudència que, va dir, aplicaven tant al càlcul del creixement del PIB com als altres conceptes previstos en els pressupostos; és a dir, s’entén que també a les previsions de recaptació. L’ara ministra i fins a juny passat, directora general de Pressupostos de la Comissió Europea, té un gran coneixement de la mecànica comunitària i una bona reputació a Brussel·les. Tot i que els seus posicionaments a favor de la disciplina pressupostària la poden ajudar, a l’hora de l’examen a què el sotmetran els seus antics col·legues els números tindran l’última paraula.
Si la valoració del pressupost espanyol és delicada, el pla presentat per Itàlia entra directament en zona de conflicte i amb opcions reals de ser rebutjat de totes totes. Triplicar l’objectiu del dèficit públic del 0,8% previst fins i tot un 2,4% el 2019 ha disparat les alarmes a Brussel·les. Ahir, el president de la Comissió Europea, Jean-Claude Juncker, va declarar a ràdios i televisions italianes que aquest pressupost expansionista era inacceptable. “Si acceptem tot el que el govern italià ens proposa, tindríem reaccions virulentes d’altres països de la zona euro” va advertir Juncker. A més, cal tenir en compte que ja abans que es lliurés el pla pressupostari, la CE va enviar el 5 d’octubre una carta formal al Govern italià en què se li advertia que les xifres que s’estudiaven suposaven “una desviació significativa” del recorregut fiscal recomanat i que provocaven una “greu preocupació”. Un avís al qual Roma no va fer cap cas.