La Vanguardia (Català-1ª edició)
Salari mínim, pobresa i immigració
La setmana passada, el PSOE i Podem van pactar un augment del 22% de l’SMI (de 736 a 900 euros mensuals), de cop. Es tracta d’un canvi important i brusc. Quin impacte tindrà sobre l’ocupació, sobre l’atur i sobre l’activitat econòmica?
Algun economista molt actiu a Twitter s’ha apressat a predir que les empreses que actualment estiguin pagant l’SMI es veuran obligades a tancar perquè els seus costos es dispararan. Aquests auguris, però, obliden que si la competència d’aquestes empreses també està pagant salaris molt baixos, els costos de tots pujaran, i, per tant, els serà possible apujar els preus.
Més seriosament, hi ha moltíssims estudis empírics que pretenen respondre aquelles preguntes en base a experiències reals. En conec sobretot de realitzats als EUA i a Alemanya; en aquest cas per avaluar l’impacte que va tenir la introducció, per primera vegada, d’un salari mínim a partir del 2015. La conclusió d’aquest enorme esforç analític és incerta, i la prova és que els economistes de dretes (liberals) s’hi mostren pessimistes i els economistes d’esquerres (progressistes) s’hi mostren optimistes. Molt probablement, l’impacte global serà molt petit.
Ara bé, que l’impacte sobre l’ocupació i sobre l’atur sigui negligible no significa que la mesura no tingui una importància molt gran. Almenys per dos motius.
En primer lloc, pel seu impacte sobre la pobresa. El salari mínim no és una mesura contra la pobresa en general, ja que la major part dels pobres, i sobre tot els que ho són més, no treballen o treballen poc, i a aquests col·lectius el salari mínim o no els afecta o no els afecta prou. El salari mínim és una mesura eficaç només contra una mena de pobresa: la dels “treballadors pobres”, la dels que ho són malgrat treballar a jornada completa. Ara bé, l’existència de treballadors pobres és un atemptat contra la legitimitat de l’ordre polític, perquè un sistema politicoeconòmic (diguem-ne capitalista, de mercat o com vulguem) que no remunera prou l’esforç és un sistema que no mereix l’adhesió popular.
En segon lloc, un salari mínim elevat és la mesura més eficaç de què disposem per regular la immigració poc qualificada (que és la que preocupa). Si donem l’opció als nostres empresaris agrícoles, agroalimentaris o turístics perquè siguin competitius a base de pagar poc, els marroquins hauran de venir aquí a treballar; mentre que si aquesta opció no existeix, els marroquins podran trobar feina al Marroc.
Benvinguda, doncs, la pujada de l’SMI. Ara bé: 900 euros, és massa o és massa poc? Representarà el 49% del PIB per càpita espanyol. A Europa la proporció és: Bèlgica 49%, Alemanya 45,5%, França 52%, Països Baixos 44%, Regne Unit 48%... Conclusió: massa alt a Extremadura (69%) i massa baix a Catalunya (40%). Si realment importés el desenvolupament d’Extremadura i el benestar de Catalunya, l’SMI espanyol estaria territorialitzat. Com als EUA.
L’impacte sobre l’ocupació i l’atur serà negligible, però serà una mesura eficaç contra els “treballadors pobres”