La Vanguardia (Català) - Culturas
Mags, nazis i dubtes morals
Corren bons temps per a la màgia. Allà es troba l’audiència televisiva global rendida als dracs i als Caminants Blancs. Però què se’n va fer de la conduïda per senyors amb turbant que treien conills del barret de copa? Emanuel Bergmann (Saarbrücken, Alemanya, 1972) li retorna les constants vitals i indefectiblement l’homenatja en tractar-se d’un art quasi desaparegut.
El truc segueix dos fils narratius que acabaran convergint. D’una banda ens explica la història del fill d’un rabí vidu que a la Praga dels anys trenta s’uneix a un circ ambulant per tal d’arribar a emular l’il·lusionista que el dirigeix. El seu ascens a la fama es produeix sota el nom artístic del Gran Zabbatini, identitat que li servirà per ocultar la seva condició jueva. En capítols alternatius, la trama ens condueix a Los Angeles l’any 2007, on Max Cohn, un resolutiu nen de deu anys de classe mitjana, assisteix afligit a la crisi matrimonial dels seus pares. Disposat a impedir el seu divorci, intentarà contactar amb el mag que en un vell disc ratllat del seu pare assegura conèixer el sortilegi de l’amor etern.
Bergmann juga amb atreviment la carta de la feel good novel, i aposta per la lenta cocció de la tendresa entre el nen ingenu que continua creient en impossibles i l’ancià convençut que la vida (com el seu art) és una farsa cruel, malgrat que no farà escarafalls en un darrer acte de redempció. El truc es llegeix seguit, destaca per la seva desmitificadora mirada a l’il·lusionisme i demana a crits una versió cinematogràfica lacrimògena. Queda