La Vanguardia (Català) - Culturas
La tapa dura
Blackie Books ha estat durant anys qualificada d’editorial “moderna” per enaltir-la o “de modernets” per criticar-la, que aquí passes de dalt a baix molt de pressa. Va néixer l’any 2009 en plena hecatombe de la crisi, però en comptes d’afegir-se al mantra de tot empresari com cal –“cal reduir costos”–, es va posar a publicar els llibres en tapa dura. Alguns espavilats van dir que la tapa dura era antiquada. Però els veritablement moderns no reneguen de l’antic, sinó que el capgiren: els seus llibres tenen tapa dura, però de colors vius i estan embolicats amb paper cel·lofana, com aquells còmics de superherois que ara són de culte i els quarantins compren a preu de caviar.
Amb aquesta presentació vistosa dirigeix al mateix lector els diaris del cineasta i la biografia de o les peripècies de Pippi Calcesllargues (per cert, quin plaer llegir
Me’n vaig a visitar-los al barri de Gràcia de Barcelona, exemple de com convertir l’antic en modern. Estan en un edifici d’aire industrial atrotinat, amb esglaons amb cantoneres de ferro i un tràfec de gent dels nous veïns: un espai de formació teatral, una healthy agency o un YogaBody Fitness. El fundador de Blackie Books, és líder de la banda indie de rock Mendetz, però podria ser perfectament professor de ioga amb els seus posats pausats i la seva veu suau. Hi ha un espai diàfan amb les taules dels empleats, un gran expositor de llibres i una guillotina d’arts gràfiques. M’explica que aquest lloc havia estat el taller de la seva mare, que es dedicava a enquadernar llibres de manera artesanal. I és que a Jan Martí els llibres li venen per via intravenosa: el seu pare és un directiu de pes a la editorial RBA.
Li pregunto si la publicació d’una biografia sobre
no busca certa provocació... “Provocació, mai. Hi ha un munt de bones intencions. És un llibre pur i valent i, a més, reflexiona sobre el què és una biografia. És un llibre ple de moltes coses perquè Carmen de Mairena tampoc no és un personatge senzill: odia que els gais es facin petons pel carrer”.
No acaba d’explicar-me una recepta secreta, tot i que potser no n’hi hagi, sobre com embastar una editorial molt reconeixible amb títols tan dispars, però en el decurs de la xerrada repeteix diverses vegades la paraula empatia. Potser és aquest el quid de la qüestió: l’habilitat de crear empatia amb un nucli de lectors units per afinitats culturals que reben cada llibre amb alegria, sigui del que sigui.
Fa uns quants anys, vaig conversar amb ell, amb ,i m’explicava que es passava hores i hores rastrejant llibres per internet, buscant contactes... En una entrevista de l’època deia “internet és la realitat”. L’hi recordo, a més d’una altra entrevista més recent en què diu que “el món real no és a les xarxes, és a les llibreries”. En què quedem? Riu amb la suavitat amb què parla. “Hi ha una evolució en la meva malaltia!”. Es fica la mà a la butxaca i m’ensenya un mòbil de l’any de la picor sense accés a internet. Diu que en certs moments es desconnecta, però poc després es treu de l’altra butxaca un iPad d’última generació.
Em sobta que una editorial d’avantguarda com la seva no publiqui e-books i s’aferri al vell paper. “Perdries el que volíem transmetre si ho rebessis en pdf o e-book. Per a mi és important que el llibre sigui un objecte. L’excusa de l’objecte pot ser una trampa bonica: en una societat hiperconsumista pots decidir entre comprar una peça de vestir o un llibre. Negar que aquest moment existeix seria elitista”. El modern no és renunciar al comerç, sinó capgirar-lo.
Werner Herzog Carmen de Mairena Astrid Lindgren). Jan Martí, Mairena Carmen de Jan Martí
ANTONIO ITURBE