Els mafiosos i els herois

El 1969 l’escriptor italoamericà Mario Puzo va publicar El Padrí. Aquesta vibrant saga de mafiosos es va convertir en un best-seller immediat i va generar una prolongada polèmica en què van intervenir representants de la policia i la judicatura dels EUA. S’acusava Puzo d’humanitzar i fer simpàtics uns individus que al capdavall eren vulgars delinqüents i un perill per a la societat. Evidentment la màfia, i el seu món barroc i violent, ja havia estat objecte d’atenció per part de la cultura popular: només cal veure l’èxit de Los intocables a començaments d’aquell mateix decenni. Però, segons argumentaven els defensors de l’ordre, la mítica sèrie televisiva dibuixava clarament Al Capone i els seus sequaços com a autèntics malvats, que havien d’ingressar ipso facto entre reixes, mentre que Elliott Ness i els seus defensors de la llei eren els bons inqüestionables, així com un exemple social. Amb El Padrí aquest ordre de valors es trastocava radicalment.

La novel·la de Puzo va donar peu a la trilogia de Francis Ford Coppola, on s’accentuaven els trets shakespearians en la història dels Corleone i que avui es considera un dels cims de la història del cinema. Darrere seu, resulten incomptables les pel·lícules que han abordat el tema, ja del costat de Puzo: els mafiosos i els gàngsters també són humans. El nou auge de les telesèries va seguir el camí adobat: Els Soprano primer, després Boardwalk Empire, Peaky Blinders i tantes altres. Fins i tot els creadors

Començo a estar cansat d’empatitzar amb assassins sanguinaris, i apago les telesèries de gàngsters