L’art del ‘big data’

Es podria dir que porten vides gairebé paral·leles sense saber-ho: mateixa feina, filles úniques, totes dues van deixar el seu país d’origen i van travessar l’Atlàntic per realitzar-se creativament, mateixa edat... Fascinades des de petites per aplegar i organitzar informació sobre el món que les envolta, semblaven destinades a trobar-se. I així va ser, en un festival d’art a Minneapolis el 2013.

Les dissenyadores de dades i informació Giorgia Lupi i Stefanie Posavec van idear una manera de coneixe’s i col·laborar juntes. Per correspondència, una des de Nova York; l’altra des de Londres. A través de postals, a la manera antiga, però sense escriure: només dades. De la seva vida quotidiana, cada setmana un tema, “que sovint que ens queixem, les vegades que sentim enveja, els sons que sentíem al nostre voltant... Després traçàvem una representació visual d’aquestes dades en un paper de la mida d’una postal i al final de la setmana ficàvem la postal en una bústia”. Una plasmació de la realitat de forma subjectiva, divertida, bella i fins i tot un punt innocent. D’aquest experiment, que va durar 52 setmanes, sorgeix Dear Data, el llibre que reuneix 104 postals amb comentaris i reflexions de les dues dissenyadores, una correspondència que el Departament d’Arquitectura i Disseny del MoMA va afegir a la seva col·lecció permanent, inclosos els esborranys preparatoris.

“Volíem (i volem) desafiar la suposició cada vegada més estesa que el big data és la clau definitiva per desbloquejar, descodificar i descriure la vida pública i privada de la gent. Volem explorar el paper que les dades poden tenir en la comprensió de les experiències personals i ser capaços de crear històries de la vida de la gent a partir d’això: les dades se solen considerar com una cosa poc personal, però aquest projecte busca ressaltar el contrari a través de l’exploració d’utilitzar alguna cosa aparentment freda per comunicar vides humanes, desordenades i emocionals”, expliquen les autores via correu electrònic. Conversem

amb elles.

El fet de fixarvos cada setmana en determinats comportaments, us ha fet canviar?

El que més hem après és a parar atenció i a ser conscients de nosaltres mateixes i del nostre entorn. A més, veiem Dear Data com un projecte d’autoinvestigació a llarg termini on podem explorar una àmplia gamma de temes que ens són interessants. Algunes setmanes han estat particularment esclaridores per a nosaltres, especialment aquelles que toquen “botons” en concret, com les nostres obsessions; o les més personals, com la relació amb els nostres marits . Tot i això, el que més ens ha interessat al llarg del procés ha estat la composició del retrat de l’altra persona a través d’aquells 52 fragments sobre la seva personalitat, i cada petita dada o troballa personal ens va ajudar mútuament a imaginar l’altra persona: els seus pensaments, els seus hàbits, la seva forma d’abordar el tema setmanal.

Quines conclusions vau treure l’una de l’altra després d’un any de dades?

A nivell professional, Dear Data ens ha desafiat com a professionals i hem après a mirar les dades des d’una perspectiva diferent. En primer lloc, eliminant la tecnologia de l’equació, ens vam veure obligades a estendre els nostres recursos com a dissenyadores: perquè d’una banda vam estar (cadascuna!) obligades a inventar 52 llenguatges visuals diferents,jaquedibuixaramàcondueixa dissenys creats a mida per a les dades que estàs explicant i amb les quals estàs treballant. Però, alhora, prescindir de l’ordinador per a tot el procés ens va portar a trobar diferents maneres de mirar els dies a través de les lents d’un col·leccionista de dades. Al recopilar les nostres dades setmanals, el procés va requerir més mà d’obra que la simple derivació de mètriques estàndard de dispositius tecnològics: vam concebre Dear Data com un documental personal més que com un projecte personal quantificat: aquí no només quantifiquem xifres, sinó que també intentem afegir-hi detalls qualitatius per a la nostra col·lecció de dades. A més, aquest any ens ha fet creure en els beneficis de les dades a escala humana. A Dear Data vam descobrir que aquesta escala petita i molt humana en què hem estat treballant ha obert la idea de les dades a un públic més ampli. Amb aquest projecte sempre ens hem volgut comprometre amb una audiència fora de la nostra comunitat, però totes dues vam descobrir amb anteriors projectes que arribar a un públic més ampli sol ser difícil perquè és complicat fer entendre la gent què és el big data