Montmartre, la inspiració i la vida moderna

El nom d’Henri de Toulouse-Lautrec és ben conegut per al gran públic i s’associa immediatament a un París en febril efervescència en l’art i en la vida. Establiments com el Moulin Rouge o el Moulin de la Galette, le Chat Noir en els seus dos emplaçaments o Les Quat’z’Arts van desafiar a finals del segle XIX les convencions i van inspirar uns artistes que bevien del teatre, el cafè i el ball tant en el seu sentit literal com en el creatiu. I tot això en un entramat urbà molt definit: Montmartre, un municipi que s’havia incorporat a la ciutat el 1860. Delimitat pels bulevards de Clichy, Rochechouart, La Chapelle i Ney, l’avinguda de St. Ouen i el carrer d’Aubervilliers, encara els turistes pugen avui les costes o descansen a les places intentant aprehendre alguna cosa d’aquell esperit de Montmartre juganer i rupturista, atrevit i apassionat per l’art i les lletres que va tenir en el pintor i il·lustrador de físic dolençós una de les seves figures més visibles però no l’única. L’exposició que s’obre la propera setmana al CaixaForum de Barcelona donarà compte d’aquella reunió irrepetible d’esperits independents i transgressors que somiaven trencar amb la “hipocresia” burgesa.

Naturalistes, simbolistes, incohérents, nabis... tots ells buscaven el seu lloc en la renovació de les idees i pràctiques artístiques que estava tenint lloc al nou districte parisenc (el 18 arrondissement); com s’afirma al catàleg de la mostra, es tractava d’un “estat d’ànim” avantguardista del qual també formaven part escriptors i músics i que va tenir la seva representació no únicament a través de la pintura o les arts tradicionals, sinó de les efímeres, el cartellisme, la il·lustració, les portades de revistes i partitures musicals o la publicitat, conseqüència lògica que els punts de reunió –i d’interès– d’aquest mag- ma intel·lectual tinguessin ara el seu epicentre en establiments tan mundans com el cabaret. Molts dels emblemes d’aquests locals es mantenen en el nostre imaginari, com la figura del gat negre sobre la mitja lluna que anunciava des de l’exterior Le Chat Noir.

L’exposició presenta més de 350 obres d’artistes com Toulouse-Lautrec, Bonnard o Signac