Bruegel per veure i recordar

Aquesta és l’exposició que el visitant retindrà en el record durant molt de temps, o potser per sempre, perquè difícilment es tornaran a reunir totes les peces aquí presents, per la qual cosa em sembla encertat el títol amb què el Kunsthistorische Museum de Viena la publicita: Peter Bruegel, una vegada a la vida. Els comissaris Elke Oberthaler, Sabine Pénot, Manfred Sellink, Ton Spronck i Alice Hopp-Harnoncourt descriuen la vida i l’obra d’aquest genial pintor brabançó com l’esforç per assolir la veritat més plena del seu temps, la mirada menys parcial. La imaginació de Pieter Bruegel, conegut com el Vell (1525/30-1569) i del qual poc se sap de la seva vida, es va veure especialment avivada pel temps històric que li va tocar viure i així la seva acceptació en el gremi de pintors d’Anvers el 1551 coincideix amb els debats polítics entre Carles V i el seu germà Ferran en presència del jove príncep Felip II en una de les etapes crucials del que arribaria a ser el seu felicíssim viatge. Amb una capacitat descriptiva fora del comú, dissecciona episodis de la vida humana, trobant l’acció conscient dins d’una voluntat enterrada en el més profund de la manera de ser de la gent de Flandes del segle XVI.

S’ha de sentir la seva pintura per entendre-la! La mostra facilita aquesta tasca amb la reproducció en alta resolució d’escenes de La Torre de Babel on es pot seguir amb tot detall la llum nova que Bruegel projecta a la seva pintura per prendre distància del seu referent, el Bosch, sobre dos fets que li importaven molt: el caràcter cosmopolita d’Anvers i les relacions humanes sorgides del conflicte en el si del cristianisme després de la Reforma. És l’expressió pictòrica més aproximada a la seva pròpia experiència, una enlluernadora dramatització de la lluita humana per superar la diversitat creada des dels temps en què es va voler construir la famosa Torre.

Bruegel treballa al ritme del seu temps, i creix amb ell; la seva pintura respon als efectes de l’experiència que canvia amb l’experiència. Així, a la galeria X, per fer-nos comprendre la seva passió pels paisatges, se’ns submergeix en els anys en què va viatjar a Roma per fer alguns dibuixos per encàrrec del gravador Cock.

La seva imaginació es va veure avivada pel temps històric que li va tocar viure, el Flandes del segle XVI

Per a un pintor en potència del segle XVI, el gravat és el millor dels camins; ho demostra entre altres Albrecht Dürer; motiu pel qual els difícils reptes de composició, color, dibuix, expressió, es resolen sense grans complicacions, i igualment els nusos estructurals tan poderosos a la seva pintura s’afluixen amb suavitat, trobant la clau per allunyar els paisatges de les al·legories religioses. La taula d’Els caçadors a la neu reflecteix la situació del severíssim hivern de 1564-1565, una “petita edat del gel”, diu Brian Fagan, on sembla que la neu suspesa a les