Es compra deute difícil de cobrar

Panorama No havíem tingut mai tantes oportunitats de finançar projectes empresarials a costos tan baixos

En els pitjors moments de la crisi, un empresari em va comentar: “Ja no compren ni els que no paguen”. Afortunadament, la liquiditat que el Banc Central Europeu (BCE) va injectar als mercats va estimular la demanda. I avui dia els mercats internacionals compren deute de les empreses dels Estats Units, en forma de bons, que a la taula de les agències que valoren el risc poc valen.

Abans de la crisi financera els bons corporatius rendien un 2,4% per sobre dels bons del tresor americà. Ningú no sabia què fer amb els diners que arribaven com un tsunami als Estats Units i es van comprar hipoteques tòxiques i els anomenats bons porqueria, que es qualifiquen per sota de CCC. Deu anys després a les borses dels Estats Units hi ha 1,3 bilions de dòlars invertits en aquells títols. A principis d’aquest mes, segons el Financial Times, les empreses emetien al 3,3% per sobre del rendiment del deute del tresor. És evident que les empreses americanes es financen cada vegada a costosmés baixos. Els que van invertir aquest any en bons de baixa qualitat van guanyar més d’un 7%. Amb l’índex S&P 500 en màxims, és possible que alguns tinguin el vertigen de les altures.

Si no existissin les borses no sabríem quant val una acció o què podem esperar del deute d’una companyia. Seria molt difícil canalitzar l’estalvi i els emprenedors no trobarien recursos per a noves inversions. Els bons de baixa qualitat triguen a ajustar-se al risc. Això va passar quan hi va haver la febre del shale oil, que va posar en perill les capes freàtiques d’aigua. Les companyies en tenien més del 80%, en bons porqueria, i quan van caure els preus del cru la majoria van fer fallida.

Tres factors influeixen ara en el comportament dels mercats internacionals. El primer és que disminueix la diferència entre el que rendeix el deute públic a 10 anys i el de dos i la corba s’aplana. Abans de la crisi, quan passava això es prenia com l’indicador d’una pròxima recessió. El segon factor procedeix de les compres que fan el BCE i el Banc del Japó. Tots dos impulsen els inversors d’Europa i Àsia cap als mercats dels Estats Units. Qui té diners en efectiu pot tenir la temptació de col·locar-los on li ofereixin millors rendiments. El tercer factor és que disminueix la percepció de risc, com assenyala l’índex de la por (de l’anglès fear gauge), que és en una zona de placidesa.

Per concloure: no havíem tingut mai tantes oportunitats de finançar projectes a costos tan baixos. Però si hem d’invertir, millor fer-ho en accions i, si són en dòlars, cobrint el risc divisa. L’índex Euro Stoxx 600 va guanyar gairebé un 13% en les últimes 52 setmanes. Però el passat no sol garantir el futur.