Dues cares de la mateixa moneda

Terminologia El valor, en sentit estricte, es crea quan una companyia té un valor de mercat que és superior al valor comptable

Des de fa anys ésuntòpic qualificar certs gestors coma gestors de valor fins a convertir el terme enuncalaix de sastrede diversos estils d’inversió. Lagestió de valor s’ha d’entendremésestrictament quan el gestor identifica firmes que tenenunpreu en borsa que reflecteix una infravaloració respecte al seu valor intrínsec, estimat pel gestor. Aquest gestor considera que tard od’hora el mercat reconeixerà la ineficiència i recompensarà la pacient esperadel gestor de valor. Aquesta aproximació al concepte de gestióde valor ( value investing) téuna alternativa en la gestió de creixement ( growth investing), presentadacomels gestors que inverteixen en una empresa de creixement elevat prestantmenys atenció al preu pagat, ja que el creixementdel negoci idel benefici futur justifiquen els elevats múltiples (PER) pagats al moment.

Sorgeix llavors la temptació de preguntar-se: què és el valor? Qui crea el valor? Comes captura el valor? El valor ensentit estricte es crea quan una companyia téunvalor de mercat superior al valor comptable. Desestimar el creixement d’una empresacoma vector de creació de valor ésnegar l’evidència que les empreses que tenenunbenefici que creix “valen més”. Aquesta intuïtiva evidència reafirma que el valor no és una foto fixa, sinó una evolució en el temps. Això no passa en totes les empreses ni de bon tros, en aquelles que tenen negocis d’una d’elevada ciclicitat. Passa que, a llarg termini, el preu de les empreses segueix el valor creixentd’aquelles que creixen. Però pel camí el preu pot diferir del valor i fins i tot apartar-se molt a l’alça o a la baixa.

I, per tant, aquí conflueixen els gestorsde valor i els de creixement. Hi pot haver companyies que tinguinuns negocis que són de creixement estable ipassen períodes d’infravaloració. En aquest cas, els dos estils d’inversió coincideixen. Quanel preu supera àmpliament el valor, típicament quan els múltiples (PER) s’omplin, uninversor de valor haurà de vendre aquestes accions iunde creixement també, sota pena d’incórrer en sobrevaloració.

Contraposar, doncs, valor a creixement pot tenir atractiu comercial, però és excessivamentsimplista ino aprofundeix en els elements bàsics de la inversió exitosa, basada en l’anàlisi fonamentalde les accionsd’unaempresa, el seu negoci i la seva valoració. L’aportació bàsica icomunadels dos estils és la deno anticipar el comportament futur del mercat, que es considera tasca impossible, per concentrar-se en la selecció individualde les empreses en què inverteix. Sisompragmàtics, reconeixerem que els dos estils es complementen perquè els seus riscos difereixen. El riscmés gran d’un gestor value és confondre infravaloració transitòriade les accionsambunacompanyiaambproblemes. I eld’un gestorde creixement és sobrepagar per una empresa anticipant-se massa al creixement esperat.