‘Business friendly’, ‘business scary’

Unexemple de factor higiènic en l’àmbit laboral seria tenirunsalari digne iunexemple de factor motivacional, que aquesta feina permeti formar-se. Enlacomprad’un telèfon seria que es puguin fer i rebre trucades i unfactor motivacional, que sigui lleuger. Enun vol el factor higiènic és arribar a ladestinació nogaire tard imotivacional, que incloguiun refrigeri.

El factor higiènic és elmínimque esperem per decantar-nos per una opció, sigui una feina, un telèfon mòbil o un viatge amb avió. El motivacionalnoestà dins dels mínims, sinó que és alguna cosa que, per dir-ho així, sumapunts. Aquesta distinció la va encunyar Herzberg en les teories del treballi es va traslladara altres àmbits empresarials. La conclusió pràctica és que si els factors higiènicsnoestan assegurats, per molts factors motivacionals que ofereixis, ningúno et triarà. Depoc servirà que una empresa ofereixi molta formacióper atreure talent sinopaga adequadament; queunfabricant de mòbils fabriqui i el telèfon més lleuger del mercat, si no funciona bé; i que una companyia aèria et regali sis begudes si acumula cancel·lacions i retards. Aquesta és la conclusió: no t’ obcequis amb un plus, si el mínim necessari no està cobert.

Doncsbé, en l’àmbit de l’atracció d’inversió internacional el factor higiènic és la seguretat jurídica. Sense, uninversor ouna multinacional noes plantejarà invertir enunterritori per molts factors motivacionals que se li prometin coma incentiu.

Enaquests exemples l’empresa pot decidir els factors higiènics imotivacionals. Però en l’àmbit de la inversió internacional no. Els higiènics depenen dels polítics! Els motivacionals, dels empresaris. Per tant, noes potdemanaral sector privat que compensi amb factors motivacio n als( millor preu, i servei, mésrapidesa d’entrega, bons professionals, els millors tècnics, etc.) unfactor higiènic que el sector públicno assegura. És impossible que això convenci ningú. És el que Herzberg va demostrar. Per molt que les empreses ofereixin als inversors internacionals, noaconseguiran res si el factor higiènicnoestà cobert: la seguretat jurídica.

Launilateralitat del procés ha sembrat els dubtes entre els inversors. ArturMasva prometre una Catalunya business friendly, i somuna Catalunya business scary. Si elnouGovern espera que siguin els empresaris els qui arreglem el desgavell que han deixat, aniran mal dades. Els empresaris poc poden fer si la seguretat jurídica noqueda garantida de nou. I això depèn del Govern. L’assumpte és molt, molt seriós. Empresaris idirectius clamen perquè elnou Govern entengui que aquesta és la seva responsabilitat i que traslladar-la a l’exteriorhade ser la prioritat. Lapimecatalana que dona servei a multinacionals representa una part molt rellevant de l’economia. Ambles exportacions passa el mateix. Entrarem en recessió si la inversió internacional es desploma.

Factor higiènic Correspon als polítics garantir la seguretat jurídica i traslladar-la cap a l’exterior és la seva màxima prioritat