La Vanguardia (Català) - Diners
Cloudera adquireix Hortonworks
Cloudera iHortonworks constaten que la rendibilitat s’adiu malament amb l’ortodòxia ‘open source’
Hi va haver un temps, molt proper, quanqualsevol podia fer cara d’autoritat combinant dues paraules en anglès: big data, l’abast de les quals desconeixia. Per resoldre el fet d’ emmagatzemar, processar, recuperar i després analitzar ràpidament grans volums de dades, un grup d’enginyers –primer a les files de Yahoo, després a les de Google– van concebre una plataforma, que van anomenar Ha do o pique acabaria sent una col·lecció de valor incalculable d’eines escrites en codi obert.
D’aquella invenció naixerien dues empreses, Cloudera iHortonworks, que, després d’una dècada d’educada rivalitat han anunciat que es fusionen “entre iguals”. Ono tan iguals: en realitat és Cloudera qui adquireix Hortonworks, i els seus accionistes mantindran un 60% de la companyia resultant. Tom Reilly, director executiu de Clou d era, continuarà al capdavant de l’empresa fusionada.
La transacció té un clar sentit econòmic: totes dues perden diners any rere any, i la paciència dels inversors no és eterna: Cloudera, amb 420 milions de dòlars d’ingressos, registra pèrdues operatives de 186 milions, mentre que Hortonworks perd 173 dels 309 milions que factura [xifres de l’últim any]. La suma donaria una facturació de 729 milions, i s’ espera obtenir sinergies que redueixin significativament les pèrdues. D’ altra banda, la fusió no està dictada per presses financeres, gràcies a un flux de caixa positiu. La reacció inicial dels inversors ha valid atles raons estratègiques argumentades per Reilly.
Potser la fusió es podia haver fet abans, però les du esparts van optar pel mercat borsari per donar liquiditat als seus inversors inicials. Quan Diners va entre- vistar Tom Reilly el 2014, aquest negava fins i tot la sortida a borsa, gràcies a la comoditat que li donaven els 720milions invertits per IntelenCloudera. Delsquals, percert, encara n’atresoramésde la meitat.
Malgrat que no siguin tan iguals com es pregona, l’operació té molt de sentit perquè assegura la continuïtat d’un negoci en què, deu anys després d’haver estat formulat, totes dues han pagat un peatge. El mercat creix, però ara es tracta de guanyardiners.
El primer dels problemes rau en la naturalesa mateixa del moviment open source, al qual les dues s’adhereixen, amb models de monetització dispars. El de Hortonworks és més purista, mentre que Clouderahasabut treure partit dels serveis de valor afegit i està incorporant intel·ligència artificial als seus productes. Atotesdueselshan servit de molt els acords amb proveïdors històrics de bases de dades (IBM, OracleiTeradata) quellicencien les seves eines per integrar-les sota les seves marques.
Bona part d’aquesta activitat gira entorn delque es coneixcoma data warehouse, una pràctica que, bàsicament, afegeix bases de dades i altres fonts perquè s’analitzin a gran escala. En aquest camp, la innovació és lenta i les empreses amb un parc instal·lat de bases de dades es resisteixen a canviar.
En el fons, el que passa és que el concepte d’open source gaudeix de molta acceptació i s’ha guanyat una plaça central en el sector de les TI, però és extremadament difícil construir sobre d’aquest un negoci rendible i alhora respectar l’ ortodòxia del moviment: es compten amb els dits les firmes d’aquesta galàxia que poden presumir de rendibilitat.
Quan Cloudera va néixer, el 2008, la visió dels seus fundadors girava entorn de l’adveniment del cloud computing, però en aquell moment poques empreses estaven preparades per a fer aquest salt, de maneraque es va optar perunaplataforma dual. Paradoxalment, els seus grans competidors actuals són els gegantsdel núvol: AmazonWeb Services, Microsoft i Google ofereixen serveis alternatius també basats en Hadoop. Cloudera i Hortoworks al seu dia van crear un mercat que janocontrolen.
Les dues empreses facturen 739 milions de dòlars i han tingut pèrdues de 359 milions