La Vanguardia (Català) - Diners
EXPOSICIÓ MURMURIS DE LA REALITAT
Pintures de Mompó
Fernández-Braso Galería de Arte | Villanueva 30, Madrid | Fins al 10 de novembre | Preus de a euros | Tel. 91-575-04-27
4.500 110.000
Amitjans dels cinquanta, superant la famosa veta brava de la pintura espanyola, es va imposar la veta expressionista, fosca i tràgica de l’abstracció d’ElPaso i assimilats, i coma contrast va sorgir una veta clara, propiciada pel color i la llumi que va impulsarMompó. Arapodemveure els seus papers i telesdel 1955 al 1980.
ManuelHernándezMompó (València 1927-Madrid 1992), fill de dibuixant, sota l’influx de Klee iMiró va fer una obra de síntesi queplasmava el quepassava al carrer, les converses que les personesmantenien, simbolitzades enunmurmuride colors vius, ambpredomini del blanc, que caracteritza la seva obra. Des del 1951 va fernombroses col·lectives iuncentenar d’individuals d’àmbit internacional, i va ser, entre d’altres, premi de la Unesco a laXXXIVBiennalde Venècia, onva ocupar el Pavelló d’Espanya.
Exemple: Otro que se levanta, 1968, mixta/tela, 195x130 cm, 110.000 euros, exposat enaquella Biennal. Pintura del murmuri, del murmuridelshomes, enganxada a la realitat, lírica, neta, lluminosa, poètica, lliure; cançons alegres, vitals, positives.
A les galeries de Londres només un 27% dels artistes són dones
falta de paritat de gènere: a la fira, les dones artistes eren un 39%; a les galeries de la ciutat, només un 27%, i a les subhastes la xifra encara era més acusada, només 2 dels 56 lots de les subhastes evening sale de Post-war and contemporary de Christie’s eren d’elles!
Moltes veus s’han alçat reclamant polítiques d’igualtat i sensibilització envers aquesta disparitat de clar domini masculí, i és probable que els pròxims anys vegem millores significatives, com ja passa ambels resultats de, per exemple, Joan Mitchell, la número u al rànquing de vendes en subhastes de dones artistes, segons Blouin. Malgrat això, professionals com l’art advisor Lisa Schiff clamaven aquests dies perquè ara no siguin les artistes les que pateixin la moda especulativa al mercat, “perquè uns preus inflats sovint suposen una penalització en les cotitzacions a llarg termini. Una situació més sana vindria fruit d’un treball llarg i lent en un context de suport institucional”.
Mentrestant, les escoles d’art estan plenes de brillants dones estudiants que cada dia tindran més acceptació en la mesura que les noves generacions avancin en la igualtat.