Sobre les feines inútils

David Graeber denuncia la multiplicació de llocs de treball innecessaris i demana la renda bàsica

L’ antropòleg David Gra e be rés una d eles figures del moviment Oc cupyWall Street. El seu llibre En deudava traçar tota una història alternativa de l’ economia. I el 2013 aquest professor del Goldsmith College de Londres va provocar un incendiam b l’ article Sobre el fenomen d eles feines de merda. Hi recorda vaque el 1930 K e y ne s va imaginar que a finals del segle X X la tecnologia faria que els països rics tinguessin jornades laborals de 15 horesalasetmana. Nohaestat així, però en termes tecnològics, diu Graeber, és possible. Peròmalgrat l’automatització de moltes feines productives, des deKeynes, apunta, s’han creatmolts llocsde treball inútils imolta gent es passa la vida en tasques que en el seu fur intern pensen que no caldria fer. Sense infermers, escombriaires o mecànics el món seriam és difícil, però potser no, assenyala, sense gestors financers, grups depressió, investigadors de relacions públiques o assessors legals. U nad eles empreses d’ investigació de mercats que potser Gra e ber considera inútils, Y ouGov, va enquesta rels britànics :“La vostra feina aporta una cosa significativa al món?”. El 37% van dir que no. El 13% no estaven segurs.

De manera que Graeber va decidir aprofundiren el tema i escriure el llibre Trabajos de mierda, que ha tingut una gran acollida fins i tot a la premsa econòmica internacional, que ha criticat més els orígens del problema que planteja Gra e ber que el problema ensima teix. Al llibrees presentau na taxonomia de les feines demerda. Hi hauria cinc tipus: el primer, els empleats innecessaris però que donen més rellevància als caps; el segon, esbirros que existeixen només perquè algú els fa servir: grupsdepressió, especialistes en relacions públiques i advocats corporatius; el tercer, els posapedaços: resolen problemes a les empreses que no haurien d’existir; el quart, els marcacaselles, que existeixen perquè una empresa pugui afirmar que està f entel que no fa; l’ últim: supervisors que supervisen gentquenoho necessita. Per Graeber el danymoral d’aquestes feines innecessàries és profund peròno se’n parla.

Per què existeixen? Graeber veu les elits interessades que els treballadors no tinguin temps lliure i pensin, però reconeix una cosa més central: “Som una civilització basada en la feina, però ni tan sols la feina productiva, sinó com una finalitatensi mateixa. Hemarribat a creure que els homes i les dones que no s’esforcen més del que volen en llocs de treball que no els agraden són mala gent. És com si haguéssim donat el nostre consentiment col·lectiu per a la nostra pròpia esclavització ”. La seva solució passa, com deia Zygmunt Bauman, per deslligar feina i supervivència: la renda bàsica.

HIROYUKI ITO / GETTY