Patinets perillosos

Que ningú no s’enganyi. Les ràfegues d’avui són un homenatge a Joaquín Sabina, tot i que no aspiren a reflectir la realitat del carrer amb el mateix art de l’enginyós cantautor. Però com que som a la secció demotor, es tracta així mateix d’escriure sobre temes relacionats amb l’univers de les rodes. En aquesta ocasió, deixarem en pau tant els automòbils com les motocicletes, per centrar-nos en una qüestió molt més difícil. Parlarem dels patinets.

Molt s’ha escrit últimament sobre els problemes derivats de l’ús de multitud d’artefactes elèctrics sobre rodes que, com si d’una veritable plaga es tractés, estan envaint les voreres de Barcelona demanera accelerada, i accelerant en certs casos a velocitats considerables. Arribats al punt actual, resulta imprescindible posar una mica d’ordre a la cosa des de l’Ajuntament perquè no es descontroli encara més. Diguem que identificar-los mitjançant una matrícula municipal i assegurar-los podria posar un cert fre.

Però potser és millor deixar de queixar-se de la situació, ja que per malament que vagin algunes coses, sempre poden empitjorar. I és que existeix una altra ciutat no molt llunyana que ha estat colonitzada per un exèrcit de patinets elèctrics compartits que els usuaris deixen a qualsevol lloc. El cert és que són ingovernables i perillosos, a causa del diminut diàmetre de les seves rodes i la desmesurada distància del manillar respecte a terra. Com diria el mateix Sabina, posem que parlo de Madrid.