Confessió a mitges.
El tresorer del PP assegura que els empresaris feien aportacions “a canvi de res”
Luis Bárcenas, extresorer del PP, va admetre ahir a l’Audiència Nacional que el partit tenia una caixa B (“una comptabilitat extracomptable”, va dir), però no que aquells diners fossin de comissions per contractes públics.
Luis Bárcenas va anar ahir a l’Audiència Nacional amb les ungles llimades. Ja no és aquella fera acorralada i ferida que semblava el 2013, disposat a fer caure totes les columnes del temple i a carregar-s’ho tot. Ara ha recalculat riscos i deu haver arribat a la conclusió que la seva estratègia de defensa no cal que passi pel com pitjor, millor. Ha optat, doncs, per una confessió parcial, de costos calculats, que es tradueix a admetre que al PP hi va haver durant anys una comptabilitat paral·lela –una “comptabilitat extracomptable”, d’acord amb el seu joc de paraules–, però res més. Aquesta modalitat creativa permetia ingressos procedents de donants aparentment desinteressats que no pretenien obtenir contractes de les administracions controlades pels populars, sinó senzillament caure en gràcia als dirigents del PP.
Qui va caure en desgràcia, en canvi, va ser finalment Francisco Correa, el capitost de la xarxa Gürtel, pels seus suposats abusos, que van arribar a les orelles del líder del PP, Mariano Rajoy. Va ser l’avui president espanyol –diu ara Bárcenas– qui, quan va rebre notícia dels tripijocs de Don Vito –malnom assumit de gust per Correa– en diversos ajuntaments de Madrid, va decidir que es prescindís d’ell per organitzar mítings i campanyes electorals.
No és cert –va dir també l’extresorer popular– que la comptabilitat paral·lela del PP s’alimentés dels diners d’empresaris de la construcció àvids de contractes, com a grans trets ho va descriure Correa. La corrupció –en la versió blanquejadora de Bárcenas– també té les seves regles, i cal ser seriosos. S’admetien diners, però sense contraprestacions. Naturalment, a la fiscal Concepción Sabadell li va costar creure-s’ho. I a les seves preguntes, Bárcenas va contestar que aquesta conducta dels empresaris no és tan extravagant. A parer seu, “tots ho fem”, perquè tots donem diners desinteressadament, per greixar les nostres relacions. Per exemple, va dir, “amb el metge o amb el lampista”.
L’estratègia processal de Luis Bárcenas passa, doncs, per revestir-se de modèstia sobrevinguda. Sentint-lo, la seva funció era a penes la d’un humil empleat del partit. I la caixa B del PP ni tan sols mereixia aquest nom. Era –ho va dir tres vegades– “una comptabilitat extracomptable” o una “comptabilitat extraoficial” per rebre aportacions “que no tenien caràcter finalista”, perquè els empresaris donants col·laboraven “a canvi de res”.
En la seva versió, per demanar i rebre favors hi ha millors escenaris. A Bárcenas li resulta inconcebible la idea que recorreguessin a ell buscant contractes els qui podien pescar en aigües més productives. Així, l’acusació de Correa en el sentit que l’extresorer del PP aconseguia comissions actuant davant diversos ministeris a favor de donants a canvi dels diners rebuts, a Bárcenas li sembla “una ximpleria”. Per què? Perquè els grans empresaris de la construcció –i va esmentar Florentino Pérez i Villar Mir– “tenen una cosa” anomenada “llotja del Bernabeu”. Pensar que necessiten el tresorer d’un partit i el senyor de l’agència de viatges –en al·lusió a Correa– perquè els adjudiquin obres és –va dir– “una autèntica bestiesa”.
El cert, en canvi, és que Bárcenas sempre va treballar a les ordres d’Álvaro Lapuerta, l’anterior tresorer del PP, “una persona honrada, honrada, honrada”. Tant, que controlava la comptabilitat B amb més severitat que l’oficial. Segons Bárcenas, tant Lapuerta com ell mateix prenien nota de tots els donatius i contrastaven dades. L’extresorer del PP va negar així que s’haguessin quedat diners de la caixa B, perquè estava controlada amb “zel extrem” pel seu predecessor. Lapuerta no podrà confirmar-ho al judici. Va estar imputat, però va quedar al marge del procés. El motiu de la seva exclusió és que pateix de demència senil.
Va ser Mariano Rajoy qui va decidir tallar amb Correa quan va saber els seus abusos
Bárcenas diu que per obtenir contractes era millor anar “a la llotja del Bernabeu” que al PP