Antidepressiu blaugrana
En una setmana l’horitzó i l’estat d’ànim dels barcelonistes han donat un tomb
Després d’un inici d’any amb mal peu, els últims resultats propis i aliens han servit per animar el Barça: la remuntada contra l’Athletic en Copa amb tres gols del trident, la maneta a Las Palmas i la derrota del Reial Madrid contra el Sevilla, que comprimeix l’avançada de la Lliga amb els tres primers a tocar.
Dilluns de la setmana passada el món del futbol se n’anava a dormir amb Cristiano Ronaldo guanyant el premi The Best, amb l’absència de jugadors del Barcelona a la gala de la FIFA a Zuric després que el Madrid ampliés el seu avantatge a 5 punts al capdavant de la classificació per l’empat dels blaugrana a Vila-real. Una setmana després, el panorama és un altre. El Barça s’ha animat amb el nou horitzó que té al davant: amb tres gols del trident va remuntar l’eliminatòria a l’Athletic, la Lliga s’ha comprimit amb els tres primers a tocar, les aigües tornen a baixar tranquil·les en la continuïtat de Messi, que ha fet quatre gols en quatre partits el 2017, i el Madrid ja no està invicte, ja no se’l veu tan lluny. Res no sembla prohibit per al Barcelona.
Que les lligues no es guanyen al gener és una veritat com una casa. Tanmateix, el futbol és un estat d’ànim, i l’equip de Zidane semblava imparable i inabastable, després de 40 partits sense perdre, una Champions i un Mundial de clubs, perquè quan faltaven set minuts per al final els blancs estaven sortint indemnes també del Sánchez Pizjuán. Si no va ser al Camp Nou, on un gol de Ramos al límit de temps va significar el repartiment de punts, i no havia de ser a l’estadi del Sevilla, on punxaria, doncs, un líder tan sòlid?
Va passar que el Madrid va provar la seva mateixa medecina quan els de Sampaoli van capgirar el marcador a la recta final. Aquells set minuts obren la contesa. Aquells set minuts són el punt d’inflexió que el Barcelona buscava.
En comptes d’agafar un avió privat i volar a Zuric, els pesos pesants del vestidor del Barça, no sense polèmica, es van tancar a la ciutat esportiva convençuts que no havien dit l’última paraula. Amb més de mitja Lliga al davant, vius a la Copa i amb el PSG esperant als vuitens de la Champions, no es podia llançar la tovallola. Una setmana més tard, el calendari els somriu.
“Seria massa arriscat matarnos, ja. Queda molt i donarem guerra”. Són paraules de Luis Enrique. No d’ara, ni de fa set dies. L’entrenador asturià les va dir el 29 de novembre passat, quan el seu conjunt estava sis punts al darrere dels madridistes. Una declaració que adquireix més valor ara que s’ha reduït la diferència a dos punts, tot i que el líder ha de recuperar un partit a Mestalla, que jugarà el 22 de febrer, uns dies abans de visitar també el Vila-real a l’Estadi de la Ceràmica.
Des de l’arribada de Luis Enrique,
SET DIES I SET MINUTS Cristiano guanyava The Best i els blaugrana no anaven a Zuric, però el gol de Jovetic a Sevilla canvia el paisatge
el seu equip sempre ha acabat molt fort les temporades –malgrat la davallada d’abril del 2016, quan va perdre quatre partits– i en aquell esprint final es van fonamentar el triplet de la 2014-15 i el doblet de la 2015-16. De fet, per ampliar aquest nou clima d’optimisme, a can Barça recorden que en cap dels dos tornejos de la regularitat conquerits per l’asturià el Barcelona no era primer en aquestes
COMPROMÈS El futur de Messi sembla més encarrilat després de sentir la tranquil·litat de Suárez i Mascherano
punt de la temporada. El Madrid manava a la jornada 18, fa dos anys, i l’Atlètic comandava la taula ara fa 365 dies. Tots dos van acabar claudicant quan el Barça va accelerar. Falta veure quin rendiment tindrà el Sevilla, si aguantarà amb Sampaoli sabent que a les dues últimes lligues van acabar a 18 i a 39 punts del Barça campió, respectivament.
Al club blaugrana la millor notícia que es pot tenir és poder centrar-se definitivament en matèria esportiva, una vegada comprovat per boca de Luis Suárez i Javier Mascherano que el futur de Messi està més encarrilat després d’una setmana de molta maror.
Mentre el Barça ha demostrat que sap perseguir, ara la pressió recau en el Reial Madrid. Tenir la Lliga massa decidida al principi d’any implica el perill que el títol ja es dona per descomptat i pràcticament només es pot perdre.
Dijous el Barcelona va a Anoeta per la Copa, on va començar la reacció del 2015, per intentar trencar un malefici que dura des del 2007, mentre que el Madrid no pot oblidar la derrota perquè demà mateix l’espera la visita del Celta de Berizzo, un altre dels alumnes avantatjats de Marcelo Bielsa. Sense tants recursos com els sevillistes, els celestes també són un equip intens, ofensiu i sense complexos que encara està competint en tres competicions i que es presentarà al Bernabeu amb una ratxa de cinc victòries consecutives. De fet, qui pot parlar amb més coneixement del perill de Vigo és el Barça mateix, que s’ha vist superat tres vegades per ells en les últimes tres temporades, tot i que de moment Berizzo ha perdut els seus cinc duels contra els blancs. Falta mitja Lliga i el Barcelona creix i hi creu.