Compte enrere de la presa de possessió més conflictiva de les últimes dècades
Washington espera 99 manifestacions, la majoria de protesta contra Trump
Falten tres dies perquè Donald Trump prengui possessió com el 45è president dels Estats Units i la ciutat de Washington ja és un anar i venir de manifestacions de protesta que rebutgen la legitimitat del president electe i col·lapsen el trànsit.
Tradicionalment la setmana de la Inauguration se celebren a la capital innombrables esdeveniments festius per donar la benvinguda al nou president. Arriben milers de persones de tots els racons del país i per un dia bars i restaurants, com el Barcelona, un local de moda del carrer 14, romanen oberts i serveixen begudes alcohòliques fins a les 4 de la matinada. El que canvia aquesta vegada és que, com no ha ocorregut en les últimes dècades, està previst que desembarquin a la capital tants partidaris de Trump com contraris al nou president disposats a exercir la seva oposició abans i tot que juri el càrrec. I aquesta coincidència de grups d’orientació política oposada fa témer a les autoritats que sorgeixin conflictes i que derivin en enfrontaments.
No s’ha d’oblidar que al Districte de Colúmbia Trump va obtenir el 4% dels vots, davant el 93% de Hillary Clinton. La policia ha registrat 99 convocatòries de manifestació, algunes d’autoritzades i d’altres que no han demanat permís però han estat detectades a les xarxes socials. La majoria convocades, per descomptat, per grups que s’oposen a Trump o específicament a les polítiques que ha anunciat. Hi haucatiu rà mobilitzacions de defensors de l’Obamacare, de l’educació pública, dels drets dels immigrants, antiracistes, ecologistes, pacifistes, en solidaritat amb els refugiats de la guerra de Síria... encara que la manifestació que es preveu més impressionant és la marxa de les dones sobre Washington prevista per dissabte, l’endemà de la Inauguration. Les organitzadores esperen una concentració a la capital de centenars de milers de dones indignades amb un president que durant la campanya va provocar amb les seves bravates sexistes.
Per divendres la previsió és que entre 700.000 i 900.000 persones segueixin des del National Mall la cerimònia de la jura del càrrec i el discurs de presa de possessió del president. 28.000 agents vetllaran per la seguretat, el centre de la ciutat estarà tancat al trànsit i els vianants amb o sense autorització hauran de superar infinitat de controls.
Tots els sondejos publicats els últims dies constaten el rebuig que genera el nou president, que va resultar elegit amb tres milions de vots menys que la seva rival en el còmput nacional. Quinnipiac li dona una aprovació de només el 37% i Gallup del 44%, però el més signifi- és que a més de ser el més impopular de les últimes dècades, a diferència dels seus antecessors que augmentaven la popularitat després de les eleccions, Trump és cada vegada més impopular. Hi han contribuït òbviament les controvèrsies que ha provocat amb la seva obstinació en no deixar canya dreta a cop de tuit.
L’última picabaralla la va tenir Trump amb John Lewis, representant demòcrata de Geòrgia, però més conegut com a veterà lluitador pels drets civils al costat de Martin Luther King. Lewis va qüestionar la legitimitat de l’elecció de Trump en un programa de televisió, i el president electe va contraatacar posant-lo com a exemple “dels que parlen molt i no fan res”, i li va recomanar que es dediqués a resoldre problemes del seu districte “infestat de delinqüència”. Trump no podia trobar millor moment per enfrontar-se a un referent de la comunitat afroamericana com el cap de setmana que se celebra el Dia de Martin Luther King, una festa nacional que rememora la lluita pels drets civils dels negres.
L’allau de crítiques contra Trump i en defensa de Lewis va ser automàtica. Diversos congressistes van anunciar la seva intenció de
El president electe enfurisma la comunitat afroamericana el dia de Martin Luther King Per primera vegada el futur mandatari perd popularitat a mesura que s’acosta la presa de possessió
no assistir tampoc a la Inauguration. El reverend Al Sharpton, un altre líder afroamericà de referència, va presidir dissabte una marxa convocada anteriorment en la qual 2.000 activistes van desafiar el fred i la pluja sota la consigna “no ens mouran” que rememora el combat dels anys seixanta.
Trump, que tenia previst homenatjar ahir Luther King amb una arriscada visita al museu afroamericà de Washington, va rectificar a última hora i va intentar apaivagar els ànims rebent al seu despatx de Nova York un dels fills de Martin Luther King, que es va prestar a treure-li les castanyes del foc no se sap a canvi de què. “Ha estat una trobada molt constructiva”, va dir Martin Luther King III. Simultàniament, John Lewis va insistir a Miami que “l’amor i la pau són el millor camí, però no ens hem de rendir mai i quan vegem una cosa que no està bé, o que no és justa, tenim l’obligació moral de posarnos drets i denunciar-ho”.