Es deia Ba Thanh
Kerry torna al Mekong, on el 1969 va matar un home, i un exenemic vietnamita li revela la identitat del difunt
L’últim viatge pel món de John Kerry va incloure una parada d’alt contingut emocional. A uns dies d’acabar el seu mandat, el cap de la diplomàcia dels Estats Units es va enfrontar a un fantasma del seu passat militar al Vietnam que l’ha perseguit mig segle.
Es deia Ba Thanh. Tenia 24 anys. Aquest és l’home que el tinent Kerry, llavors de 26, va abatre en l’emboscada que van patir el 1969 al riu Mekong. La seva acció el va convertir en un heroi condecorat i, també, en pastura de les males llengües dels rivals polítics en el seu intent de ser president, en el 2004, davant George W. Bush. Els conservadors li van enlletgir que la seva heroïcitat va consistir a matar un adolescent.
Fins aquest passat cap de setmana, Kerry sempre va tenir la certesa que havia disparat mortalment un enemic. Ara aquell espectre ha cobrat forma com a persona, un adult de gairebé la seva mateixa edat. Almenys així l’hi va confessar Vo Ban Tam, un altre integrant de la guerrilla del Vietcong que els va atacar aquella jornada.
“Vull deixar clar que el procés de reconciliació i de restauració dels llaços diplomàtics no té res a veure amb l’oblit”, va remarcar el polític dels Estats Units a Ho Chi Minh, antiga Saigon, capital del sud. “Si oblidem –va prosseguir–, ja no retem honor a qui el mereix, en els dos bàndols, perquè van lluitar per la seva nació, gent que va pensar que era patriota. Si oblidem, resultarà impossible que aprenguem de la història”. I va concloure, poc abans de la seva visita al Mekong: “Tampoc no hem de permetre que cap de nosaltres sigui presoner del seu passat”.
La gira final de Kerry el va portar per quarta ocasió al Vietnam en visita oficial. Segons va explicar un dels seus assessors al The
Washington Post, dijous passat, enmig de la nit, el secretari d’Estat es va desvetllar al seu hotel de Hanoi. Coses del jet lag, o potser la necessitat de sortir d’una vegada d’aquella presó en què el va ficar la guerra. Va trucar als Estats Units, a un dels seus col·legues d’escamot, i amb l’ajuda de Google, van ubicar el que se suposa va ser l’escenari del parany.
Kerry va tornar al riu. Les fotos el mostren al capdavant de la barca, observant i assenyalant llocs. Ja no és, tot i això, el cap de la llanxa ràpida amb què patrullava fa 48 anys, per la que se suposava era una zona lliure.
Però, des de la frondositat de la ribera, els van obrir foc. Afirmen que ell va fer una bona maniobra acostant el bot a la ribera i neutralitzant el que operava el llançagranades R-40.
“Crec que això és estrany, una mica surreal, encara que és real”, va afirmar en veure’s de nou allà, estrenyent la mà a Vo Ban Tam, un altre dels guerrillers a qui, complerts els 70 –tres anys més jove que ell– li van presentar com un exitós industrial del marisqueig.
El consolat dels Estats Units va indagar i va confirmar que, en el seu moment, Tam va formar part dels emboscats que van intentar matar Kerry i els seus subordinats.
“Va ser un bon soldat”, li va dir Tam, mitjançant un traductor, del company que Kerry va disparar.
Li va assegurar que el Vietcong podia escoltar l’acostament de les seves llanxes ràpides a gairebé un quilòmetre de distància. “Érem guerrillers, no estàvem mai on vosaltres disparàveu”, li va comentar. “M’alegra que els dos siguem vius”, va respondre el nordamericà mentre, s’agafaven de les mans una altra vegada.
“Avui m’he citat amb Vo Ban Tam, antic enemic del VC, que marisqueja al mateix riu Mekong on una vegada vam lluitar”, va escriure a Twitter. “Molt potent que veterans dels dos costats en aquella guerra puguin ser amics i reforçar les relacions entre els dos països”, va insistir.
Quan va tornar a casa després de l’experiència bèl·lica, Kerry va rebre diverses estrelles (de plata i bronze) i tres cors porpra per haver estat ferit. Els honors no el van consolar i es va convertir en un prominent activista antibèl·lic. Diuen que al Vietnam el veneren.
UNA VISITA ALLIBERADORA Kerry visita el Vietnam en la seva gira final i se cita amb un exenemic que va voler matar-lo
EL CONSELL
“No hem de permetre que cap de nosaltres sigui presoner del seu passat”, va afirmar