Sincerament, no entenc res
Llegeixo el titular i em quedo glaçat: “Alerta! La seva amanida podria provocar-li malalties”. Ara resulta que un dels plats considerats més sans també pot ser perillós. Sort que tot seguit arriben les matisacions: “Les amanides a base de certes verdures poden estar contaminades amb nivells tòxics d’un important nutrient, adverteix una experta”. Matisació primera: “de certes verdures”. Matisació segona: “poden”. El nutrient important no ens el diuen, ni tampoc el nom de l’experta.
Per saber-ho hem de continuar llegint. Expliquen que l’experta es diu Svetlana Kogan, que la notícia sorgeix de The Daily Mail i que el que aquesta experta diu és que sovint a l’amanida hi ha molta col verda, molt de coco i molt d’alvocat, que són productes amb un alt nivell de coure. A veure, de col verda n’he menjat poquíssimes vegades a la vida; de coco en menjava de petit, quan els meus pares me’n compraven un tros a les parades que hi havia a la plaça de Sants (aleshores de Salvador Anglada, l’empresari i polític carlista afusellat l’agost del 1936); i
Com més informació nutricional tinc, menys entenc el món que m’envolta
d’alvocat, tot i que m’agrada molt, en menjo poquíssim perquè té moltíssimes calories.
Tot i que penso: però, si té moltíssimes calories, ¿no n’hauria de menjar més ara que estic anèmic?
–No entens res. Has de menjar el que t’ha dit el metge: carn, peix blanc, peix blau, pollastre i conill, sense límit. Res d’embotits, res de formatges ni llet. Hidrats de carboni amb moderació, igual que fruits secs.
De manera que l’endemà me’n vaig al súper i compro bosses d’avellanes, d’ametlles i de nous.
–¿Com? ¿T’has cruspit una bossa d’avellanes tot sol? ¿No has vist que n’has de menjar “amb moderació”?
–Era només de 150 grams. ¿Això és molt?
Com més informació nutricional tinc, menys entenc el món que m’envolta. El desembre del 1991, quan vaig patir el primer atac de gota, el metge em va avisar que deixés immediatament de menjar marisc.
–No en menjo mai. No m’agrada especialment.
Això el va desconcertar. Va tornar a carregar el fusell i llavors va dir:
–Doncs res de menuts –aquí em va fotre, perquè els menuts m’encanten; i va afegir:– i res d’espinacs frescos. Congelats, tant se val, perquè han perdut les propietats, però de frescos ni parlar-ne.
Això de “les propietats” ho deia per la gran quantitat de ferro que aporten, precisament això que ara el metge diu que em falta. En aquell 1991 jo entenia que em prohibís menjar marisc i menuts, ¿però també una planta tan innocent com els espinacs? L’última putada que m’han fet és la de la fruita. M’agrada molt. Doncs ara, “tres peces al dia com a màxim”. ¿Per què? –Perquè porta molt de sucre! Deixem-ho córrer, i que la vida i la mort facin el seu curs natural.