Devot de ‘Los Serrano’
Jovetic, el davanter que va posar fi a un Madrid invicte, entén i parla castellà gràcies a la sèrie espanyola
Va aterrar dimarts a Sevilla, dijous marcava contra el Reial Madrid a la Copa i diumenge trencava la ratxa de quaranta partits invicte del club de Florentino Pérez. Mai cap jugador no havia entrat a l’olimp del sevillisme per una via tan ràpida. Dos gols al totpoderós rival en només setanta minuts d’interpretació solista al coliseu de Nervión, un d’ells decisiu. Stevan Jovetic, montenegrí nascut a Podgorica fa 27 anys, porta el dorsal 16 de l’enyorat Antonio Puerta i s’ha cobert d’un cert halo celestial en la seva presentació davant la societat futbolística sevillana.
Jovetic sembla que té l’ingrés avalat a la clínica de rehabilitació i tractament d’alta qualitat en què s’ha convertit el Sánchez Pizjuán, gràcies al conegut doctor Ramón Rodríguez, Monchi. Una institució a mig camí entre l’esport i la psiquiatria per la qual han transitat futbolistes acabats en altres equips, recuperats miraculosament als camps d’entrenament de la carretera d’Utrera. Una llarga llista que inclou pacients com Luis Fabiano, Kanouté, Maresca, M’bia, Gameiro o els més recents casos de Banega, Rami, Nasri o N’Zonzi mateix, rebotat d’un equip tan primitiu com l’Stoke City, i avui ambicionat per bona part dels clubs europeus més poderosos.
N’Zonzi, a diferència de Jovetic, ha hagut d’esperar uns quants mesos per veure recompensades la seva qualitat i la seva feina. El francès, una figura que recorda inevitablement Kanouté, controla els temps, domina el joc, s’imposa al centre del camp, ajuda la defensa, roba pilotes (diumenge n’hi va prendre una de decisiva a Cristiano Ronaldo), juga, fa jugar, remata i fins i tot guanya en cursa els defenses, com va passar en el gol a l’Atlètic.
Jovetic ha fet bona entrada al vestidor de Nervión, i segur que hi ha ajudat el fet que entengui perfectament el castellà i s’hi expressi de manera bastant correcta. L’explicació és en la coneguda facilitat dels europeus de l’est pels idiomes i en la sèrie Los Serrano. El montenegrí es confessa seguidor fidel d’aquesta ficció televisiva que li va permetre conèixer l’idioma. Tot i que abans de la família d’Antonio Resines i Belén Rueda hi havia les telenovel·les llatinoamericanes, que Jovetic devorava.
Són molts els factors que poden influir en el fet que un jugador condemnat a l’ostracisme en un equip ressorgeixi amb força quan fa un canvi d’aires. I el Sevilla ha aconseguit reunir bona part dels elements necessaris per recuperar aquesta mena de futbolistes.
El montenegrí és un jugador ben conegut per Monchi. Fa deu anys va cridar l’atenció del falcó
EL PASSAT “Em recorda Del Piero i Totti”, explica Delio Rossi, el seu exentrenador al Fiorentina
de Nervión, que el va veure jugar en un torneig juvenil. Eren èpoques en què es forjava el gran Sevilla, però llavors encara no estava en disposició de disputar jugadors a grans clubs europeus. Jovetic va fer les maletes cap a Florència, on va destacar amb la maglia viola. Del Fiorentina va passar al Manchester City, i allà es va acabar la seva progressió. Torna a Itàlia, aquesta vegada a l’Inter de Milà. La convulsa història recent del quadre blau i negre va acabar devorant-lo.
“Jovetic em recorda Del Piero i Totti”, assegura Delio Rossi, el seu exentrenador al Fiorentina. Monchi reconeix que tant ell com Sampaoli van pressionar amb força. “No va dubtar al prendre la seva decisió malgrat les bones ofertes que tenia (una del Nàpols), perquè els jugadors ja saben què i com és el Sevilla”, sentencia.
TAMBÉ N’ZONZI El Sevilla s’ha convertit en un club especialista a recuperar jugadors que semblaven acabats